Bolet de noguer
Cerioporus squamosus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Polyporales | ||||||||
| Família | Polyporaceae | ||||||||
| Gènere | Cerioporus | ||||||||
| Espècie | Cerioporus squamosus Quél., 1886 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus squamosus | ||||||||
| Sinònims | Polyporus squamosus Boletus maximus Boletus michelii Boletus squamosus Boletus testaceus Polyporus michelii Polyporus squamosus var. crassipes Polyporus squamosus var. levipes Polyporus squamosus var. maculatus Polyporus squamosus var. maximus Polyporus squamosus var. polymorphus Polyporus alpinus Polyporus juglandis Polyporus retirugus Polyporus rostkowii Polyporus squamatus Polyporus westii Polyporus biennis var. flabelliformis Polyporus flabelliformis subsp. tigrinus Polyporus juglandis var. pictus Polyporus juglandis var. rangiferinus Trametes retirugus
| ||||||||
El bolet de noguer (Polyporus squamosus), degut al seu llarg període de creixement, es pot trobar gairebé durant tot l'any. És un bolet relativament fàcil d'identificar que se distingeix d'altres espècies pròximes del gènere Polyporus, per la seua mida i pel seu hàbitat. Els exemplars molt joves, de carn tendra, es poden menjar després d'una cocció prolongada a fi d'estovar-los. No es tracta, però, d'un bolet amb tradició ni vocació culinària.
Morfologia[modifica]
El barret fa de 5 a 30 cm d'amplada, o més i tot, en forma de ventall, de color blanc brut o bé grogós, recobert d'escames amples, de color bru fosc. El carpòfor, que és de creixement molt lent, es pot mantindre durant molts mesos. A la part inferior, l'himeni entapissa l'interior de tubets molt fins, de fins a 7 mm de longitud, a penes decurrents pel peu, amb porus de color blanc o crema. El peu és gruixut i rabassut, de 3 a 10 cm, generalment en posició lateral, amb la base de color bru en els bolets joves i negra en els més vells. Carn tendra al principi, més tard coriàcia i molt dura al final, amb olor de farina rància i gust dolç.
Hàbitat[modifica]
Viu sobre fusta, preferentment d'arbres de boscos de ribera (salzes, pollancres, freixes...), sobre troncs caiguts o damunt dels arbres vius, a les ferides i a les branques esqueixades.
Bibliografia[modifica]
- Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 57.
- Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
- Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2
- Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
- Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
- G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot i C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
- Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolet de noguer |