Camallarga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Camallarga
Camallarga fotografiat a Camarles, Baix Ebre, Principat de Catalunya.
Camallarga fotografiat a Camarles, Baix Ebre, Principat de Catalunya.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Recurvirostridae
Gènere: Himantopus
Espècie: H. himantopus
Nom binomial
Himantopus himantopus
(Linnaeus, 1758)
Subespècies
Exemplar adult fotografiat a l'estat indi de Haryana.
Exemplar immadur fotografiat a Haryana.
Estol de camallargues fotografiat a Bengala Occidental, Índia.
Exemplar fotografiat a la Xina.

El camallarga, camallonga, cames llargues, cames-llargues o avisador (Himantopus himantopus) és un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d'aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 37 cm de llargària.
  • Ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat.
  • Coll llarg que és, juntament amb el cap, totalment blanc en la femella, mentre que en el mascle la part posterior de cap i coll és de color negre.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix amb cucs, mol·luscs i insectes.

Costums[modifica | modifica el codi]

Vola amb el coll i les potes (que com el seu nom indica són d'una llargada desacostumada) estirats.

És estiuenc (arriba durant els mesos de març-abril i emigren a partir del mes d'agost fins a l'octubre) i n'hi ha pocs que hivernen als Països Catalans.

Els progenitors avisen de la presència d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, raó per la qual al Delta de l'Ebre els anomenen avisadors.[1]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Himantopus himantopus - MHNT

Nia en llocs diferents: al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Empordà i al Segrià. Ho fa en colònies, junt amb altres ocells.

La nidificació té lloc a partir de maig i acaba pel juliol.

Entreteixeix un niu amb herbes i el situa a l'aigua, dolça o salada de les basses poc fondes, o bé al sòl. A l'abril-maig fa la posta de 3-4 ous, verdosos i clapejats de terrós i negre, que ambdós pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perquè els pollets volin.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 106-107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 47. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]