Camins de glòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Paths of Glory
Camins de glòria
Camins de glòria.jpg
Pòster català del film

Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Kubrick

Producció: James B. Harris

Guió: Stanley Kubrick
Calder Willingham
Jim Thompson

Música: Gerald Fried

Fotografia: Georg Krause

Muntatge: Eva Kroll

Protagonistes: Kirk Douglas,
Ralph Meeker
Adolphe Menjou
George Macready

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1957
Gènere: Drama bèl·lic
Duració: 86 minuts

Companyies
Distribució: United Artists
Pressupost: 935.000 dòlars

Pàgina sobre “Paths of Glory a IMDb

Valoracions
IMDb 8.6/10 stars
FilmAffinity 8.5/10 stars

Camins de glòria (títol original en anglès Paths of Glory)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 1957 per Stanley Kubrick. Encara que considerada una obra mestra del director, ha patit un llarg periple de prohibicions a tot el món pel seu contingut antimilitarista.[2] Va ser prohibida a França fins al 1975 i a Espanya fins al 1986.[3]

Argument[modifica | modifica el codi]

França, 1916, durant la Primera Guerra Mundial, el general Boulard ordena la captura d'una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta tasca a l'ambiciós general Mireau. Aquest, al seu torn, ordena al coronel Dax que encapçali l'atac. La presa del turó resulta un infern, i el regiment torna a les seves posicions. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix castigar i donar exemple als soldats.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Títol clau dins del cinema antimilitarista,[4] la pel·lícula transcorre en el context històric de la Primera Guerra Mundial, concretament l'any 1916, durant l'anomenat període de la "guerra de trinxeres" (a causa de l'estancament dels fronts). Podem considerar que l'acció se situa entre el setembre i l'octubre al front occidental, a la frontera entre França i Alemanya, (estabilitzada aleshores a uns 30 km de París), concretament prop de l'estratègica posició d'Agnoc.

El general Mireau és el responsable del conjunt de trinxeres de la zona d'Agnoc, i per tant es fa càrrec d'uns 8.000 soldats. És per la gran responsabilitat que això representa que, quan el general Broulard li proposa conquerir el Turó de les Formigues, objectiu que costaria gran quantitat de vides, refusa immediatament l'oferta. Finalment, però, i a causa de la seva gran corrupció i ambició pel poder, Mireau es deixarà temptar i acabarà accedint a l'empresa en el moment en què Broulard li ofereix a canvi un ascens fins a la posició de comandant de la Desena Divisió, càrrec que sempre havia somiat.

Kubrick aprofita aquesta adaptació d'una novel·la basada en fets reals per a criticar durament, en general, l'absurditat i cruesa de totes les guerres i, particularment, la corrupció i deshumanització dels alts càrrecs de l'exèrcit, la dura disciplina que imposen i la lògica implacable de la jerarquia militar.

El quart llargmetratge de Stanley Kubrick no va tenir aparentment problemes als Estats Units. La preponderància d'idees dretanes fomentades des del poder pel general Eisenhower i materialitzades contra els intel·lectuals pel senador McCarthy no dificultaren l'estrena del film. Però, d'una manera sospitosament subtil, els grans circuits li van donar l'esquena i la restringida exhibició el van convertir en una empresa ruïnosa, amb números vermells absolutament irrecuperables. Kubrick anava a percentatge i va confessar que ni ell ni la resta de l'equip van cobrar mai un sol dòlar pel seu treball.[2]

La pel·lícula se situa, en la filmografia del realitzador, al centre de la primera etapa. immediatament després d'Atracament perfecte i abans d'Espàrtac. En aquella època, Kubrick encara tenia problemes per trobar finjançament per les seves pel·lícules, i va necessitar de la intervenció de Kirk Douglas, molt interessat pel tema i per les possibilitats que li brindava el seu teòric paper, perquè la United Artists portés a terme el projecte.[2]

Camins de glòria, basat en un relat de Humphrey Cobb, i en una línia semblant al fil posterior de Joseph Losey King & Country, es dedica a disseccionar els valors que conformen la mentalitat castrense, desvetllant el seu caràcter irracional. Tot això s'aconsegueix a través d'una narrativa que combina el sentit de la tensió amb una generosa emotivitat.[4]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 Àngel, Comas. «Arriba per fi "Sender dse glòria" la pel·lícula prohibida de Kubrick». La Vanguardia, 28 de setembre de 1986.
  3. «Release dates for Paths of Glory» (en anglès). IMDB. [Consulta: 18 abril 2013].
  4. 4,0 4,1 «Crítica del film». Fotogramas.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camins de glòria Modifica l'enllaç a Wikidata