Can Fina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 54 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palafrugell (Baix Empordà) | |||
| Localització | C. de Fitor, 1-7 - c. d'Anselm Clavé, 7-15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2 abril 2008 | |||
| Id. IPAC | 44915 | |||
Can Fina del Vilar (Palafrugell) és una de les poques masies integrades en els eixamples urbans de la vila que encara es conserven pràcticament inalterades, malgrat haver perdut la funció original. Actualment combina l'ús d'habitatge i de restaurant. La família que n'era propietària tenia diverses finques, entre les quals destaca el Mas Fina.
Situats a tocar d'aquesta casa pairal, la família Fina hi tenia uns horts que han acabat donant nom a un carrer de la vila.
Descripció[modifica]
La masia és una construcció compacta que presenta diversos volums edificats, fruit de successives reformes i ampliacions de diverses èpoques. Un cos principal de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, cap al nord i cap al sud, que es perllonga cap al sud amb un cos d'una planta que forma una terrassa a l'altura de la planta primera del dit cos principal. A la banda oest d'aquest volum, hi ha adossat un cos d'una crugia, de planta baixa, pis i golfes, més alt que el cos principal, que mira cap a ponent i que és llarg com el cos principal i el cos de la terrassa. A la cantonada sud-est del cos principal, tancant la terrassa per la banda de llevant hi ha un cos de planta aproximadament quadrada, a manera de torre angular, de planta baixa i pis.
La masia està envoltada d'un espai lliure, que contribueix a mantenir el seu aspecte de masia. Fa pocs anys (després de 1990) que l'espai lliure de la banda nord de l'edifici, juntament amb part de l'illa de cases situada al nord de la masia, entre els carrers de Fitor i de la Font, ha estat convertit en un espai lliure públic que s'ha formalitzat amb una nova façana mitjançant l'edificació de la banda oest del nou espai lliure (2006-2007). Aquesta operació urbanística ha fet que la façana nord de la masia doni ara a l'espai públic. La resta de l'espai lliure al voltant de la masia, a llevant, migdia i ponent, es manté, envoltat d'una tanca d'obra en la qual s'obre el portal d'entrada, d'enreixat de ferro. En aquest espai lliure, s'hi troben algunes edificacions auxiliars, de planta baixa.
Els murs portants són de pedra desbastada lligats amb carreus a les cantonades. Les obertures són encerclades per pedra ben escairada i polida, amb un repertori diversificat de llindes monolítiques i ampits motllurats. Es conserven diverses reixes i baranes de ferro forjat, alguna de les quals sembla del segle xvii o potser del XVI. En el cos de la façana oest, el més alt, hi ha la data 1704 en la llinda d'una finestra. En aquest mateix cos hi ha un balcó que sembla del segle xix, igual que la "torre" de la cantonada. El conjunt té un ràfec de rajola i teula.
Cal valorar força positivament l'escassa degradació dels interiors, amb voltes de pedra morterada o de maó als baixos i voltes de llunetes o embigats al pis.[1]
Història de la família[modifica]
La família Fina és una família d'hisendats documentats a Palafrugell des del segle xvi. Diferents membres de la família van exercir càrrecs públics al municipi (alcalde, jutge, recaptador, caporal del districte de Palafrugell del Cos de Sometent, prevere…). El fons documental d'aquesta família es conserva actualment a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Conté la documentació familiar i patrimonial, inclosa la del Mas Fina d'Ermedàs, i de diferents activitats dels diferents membres de la família Fina i de famílies emparentades com els Rocas i Vicens, també hi ha documentació d'uns Roqueta possiblement emparentats amb els Fina. Joan Roqueta era notari de Palamós i la documentació del s. XVII sembla vinculada a la seva notaria. En el fons cal destacar les notes i dietaris de diferents membres de la família Fina (1542-1878), i l'abundant correspondència (1623-1985). La vinculació via matrimoni amb la família Rocas fa que també hi hagi documentació d'aquesta família sobretot del s. XIX, sobretot documentació d'en Joan Rocas Romaguera, propietari indià palafrugellenc. En el fons també hi trobem escrits literaris d'Irene Rocas i Romaguera.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Béns singulars: Mas Fina». Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell p. 221-222. Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 5 agost 2014].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Fina |
- PRAT, Enric; VILA, Pep. Un inventari de la casa Fina de Palafrugell (1708). Dins Estudis del Baix Empordà, vol. 17. 1998.
- PRAT, Enric; VILA, Pep. Notes i dietaris de la família Fina (1561-1878). Estudi, edició i notes a cura d'Enric Prat i Pep Vila. Ajuntament de Palafrugell. 1998.