Cangur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un cangur amb la seva cria.

El cangur o millor canguru [1] és un marsupial que habita Austràlia.

Un cangur és qualsevol dels grans macròpodes (la família dels marsupials que inclou també els ualabis i els cangurs arborícoles amb 45 espècies en total). El terme cangur és a vegades utilitzat en un sentit més ample per a referir-se a tots els membres de la família dels macròpodes.

Hi ha tres espècies de cangurs:

Un cangur roig

El cangur roig (Macropus rufus), el qual és el cangur més gran i el més gran dels marsupials existents actualment. Els cangurs rojos ocupen el centre àrid i semiàrid del continent. Un mascle adult pot mesurar 1,5 m d'alçada i pesar 85 kg.

El cangur gris oriental (Macropus giganteus), menys conegut que el cangur roig, però vist més sovint, ja que el seu rang cobreix l'àrea oriental fèrtil del continent.

El cangur gris occidental (Macropus fuliginosus), de grandària menor i trobat al sud de l'Austràlia occidental, sud d'Austràlia prop de la costa i en la conca del riu Darling.

Els cangurs tenen grans i poderoses potes posteriors, grans peus dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, usualment passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament. Popularment els cangurs són coneguts com l'animal més representatiu d'Austràlia. Com a tal, és molt comú trobar cangurs com a joguines i souvenirs del continent.

Un parell de cangurs.

El salt[modifica | modifica el codi]

Els cangurs són els únics animals grans que es desplacen fent salts. Els salts, que els fan impulsant-se amb les dues cames a la vegada, són un mètode de locomoció ràpid i econòmic. La velocitat del desplaçament confortable d'un cangur vermell és d'uns 20-25 km/h, però pot arribar als 70 km/h en distàncies curtes. Els cangurs grisos són capaços de fer salts de 3 metres d'alt i 13'5 de llarg.

Degut a la llargada dels seus peus, el cangur no pot caminar correctament i per a desplaçar-se a velocitats baixes utilitza la seva cua com a trípode; així pot moure els seus peus una passa cap endavant.

Terminologia[modifica | modifica el codi]

El mot anglès kangaroo prové del mot gangurru en la llengua guguyimidjir, parlada al nord-est d'Austràlia i que es refereix concretament a la subespècie del cangur gris.[2] Aquest nom fou recollit per primera vegada amb les formes "kangooroo" o "kanguru" el 4 d'agost del 1770, per en James Cook a la vora del Riu Endeavour, on ara hi ha Cooktown (Queensland), quan el seu vaixell "HM Bark Endeavour" va estar varat durant unes set setmanes per tal de reparar els danys soferts a la Gran Barrera de Corall.[3]

Un mite molt estès sobre l'origen del mot anglès kangaroo és que equivaldria a la frase en llengua australiana que voldria dir "no us entenc" (en anglès, "I don't understand you").[4] Segons aquesta llegenda urbana, Cook i el naturalista Sir Joseph Banks es trobaven explorant la zona quan es van trobar amb aquest sorprenent animal desconegut per a ells. Van preguntar a un aborigen com es deia i aquest va respondre "Kangaroo", suposadament amb el sentit de "No us entenc", però que Cook hauria pres pel nom de la bèstia. El mite del cangur fou desmentit, però, a la dècada de 1970 pel lingüista John B. Haviland quan estudiava el poble guguyimidjir a Queensland,[5] tot i que encara n'hi ha que hi creuen al dia d'avui.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article CANGUR de Joan Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana: "o canguru, de l’angl. antiquat kangooroo (pron. kaegurú, avui Kangaroo), d’una llengua indígena australiana (en català potser hauria valgut més mantenir la forma canguru o cangurú, LleuresC, 20n.)", Joan Sales en el «Pròleg de l’editor» de l’obra de Coromines titulada Lleures i converses d’un filòleg (1971): "Aprofito l’ocasió per assenyalar així mateix als nostres doctes acadèmics que la forma cangur per designar el famós marsupial d’Austràlia és impròpia, només explicable per aquella repugnància infundada enfront de les terminacions en –o (pronunciada –u en català oriental) de què s’ha parlat abans. El mot australià indígena, transcrit pels anglesos kangooroo i pels francesos cangourou, ha de donar en català canguro, que precisament és tal com d’una manera ben espontània ja ho diu tothom.", mateix parer de Gabriel Bibiloni a l'article "«Condó». Com és possible?" on demostra que “Canguru” és la forma correcta en català i comuna a totes les llengües llatines, i no “*cangur” (ultracorrecció) o “cangurú” (accentuació dolenta)
  2. Etymology of mammal names. Retrieved January 7, 2007.
  3. «Kangaroo - Captain Cook's Journal». Project Gutenberg. [Consulta: 2006-12-31].
  4. [enllaç sense format] http://www.word-detective.com/110999.html#kangaroo"
  5. Haviland, John B.. «A last look at Cook's Guugu-Yimidhirr wordlist». Oceania, 44, 3, 1974, pàg. 216–232 [Consulta: 13 abril 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cangur