Canta in prato

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióCanta in prato

Pintura del Gran Canal de Venècia (Canaletto) del 1726, obra contemporània d'aquests motets de Vivaldi.
Forma musicalMotet
TonalitatLa major
CompositorAntonio Vivaldi
Creació1723-1724
  1. Canta in prato
  2. Saeva fulgescit nobis
  3. Avenae rusticae sinceri
  4. Alleluia
GènereMúsica sacra
CatalogacióRV 623
Durada8'25[1]
Instrumentaciósoprano, corda i b.c.

Canta in prato, RV 623, és una obra religiosa d'Antonio Vivaldi, un motet sobre un text anònim.[2] És especialment interessant perquè és un text religiós però de caràcter pastoral, ambientat en la natura.[3] És una obra primaveral, campestre, feliç.[4] De vegades apareix amb el títol més llarg «Canta in prato, ride in monte» per no confondre-la amb «Canta in prato, ride in fonte», RV 636, un dels motets introductoris que precedien algunes grans obres de Vivaldi i que també tenien textos que no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[5]

Estructura i anàlisi musical[modifica]

Pertany a un grup de motets per a soprano solista, tres dels quals actualment estan en arxius, i que Vivaldi va compondre durant una de les seves estades a Roma en la dècada del 1720. Dues de les seves estades estan documentades, i foren pel carnaval de 1722-1723, i el de l'any següent. Es té coneixement d'una tercera estada també per carnaval, però no se sap de quin any.[6] En el manuscrit, que es troba en la col·lecció Giordano de la Biblioteca Nacional de Torí (volum 32), apareix en el títol la indicació «Motetto a Canto solo el Sig. D. Antonio Vivaldi».[7]

L'obra, en la tonalitat de la major, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]

Moviment Instrumentació Forma Tempo Tonalitat
1. «Canta in prato» soprano, corda i b.c. ària allegro la major
2. «Saeva fulgescit nobis» soprano i b.c. recitatiu (recitatiu) ...
3. «Avenae rusticae sinceri» soprano, corda i b.c. ària allegro re major
4. «Alleluia» soprano, corda i b.c. ària allegro la major

La instrumentació és per a soprano, orquestra de corda i baix continu.[2] La cantant que la deuria interpretar podria ser una de les principals intèrprets de les seves òperes, perquè les millors veus circulaven lliurement des de la plataforma del cor a l'escenari. Aquest alegre motet és adequat per a la festivitat de qualsevol sant (el recitatiu simplement fa la referència genèrica de "Pater Beate"). A la primera ària apareix la referència al rossinyol –que segons el model clàssic rep el nom de "Filomela"–;[8] són uns motius melòdics ja escoltats a concerts de Vivaldi, com "Il Gardellino". La segona ària es manté dins el mateix caràcter, amb un referent a les flautes dels pastors. Vivaldi crea una música senzilla i encantadora.[6]

No té cap moviment lent. La segona ària, «Avenae rusticae sinceri», està en compàs 2/4, i així adquireix una posició central entre les dues altres àries en compàs 3/4. Realment, venen al cap alguns moments de Les quatre estacions. Podria ser que tots aquests motets per a solista fossin pensats per a ser interpretats per la favorita i amiga de Vivaldi, la cantant Anna Giraud.[4]

Text[modifica]

El text anònim, en llatí, és el següent:[9]

Canta in prato, ride in monte
Philomela laeta in fonte,
vox respondeat exultando.
Et vox illa sit amoena
vox laetitiae, nec tua poena
gaudia turbet deplorando.
  • Recitatiu
Selva [saeva] fulgescit nobis
digna communi gaudio optata dies.
Pater beate, gaude
caelesti gloria tua,
gaude sereno obsequio.
Vos mortales, plaudite et exultate,
et si plaudunt in coelo amoeni cori,
gaudeat et omnis vivens
et semper plaudendo sacro honori.
  • Aria da capo
Avenae rusticate,
sinceri fervida
amoris jubila
docete nos.
Vos gaudia dicite, [discite]
timpana et organa,
si agrestis fistula
invitat vos.
  • Alleluia - Allegro

Referències[modifica]

  1. ↑ Corboz, Michel. Antonio Vivaldi. Musica Sacra. S-60.493. Erato-Hispavox, 1980. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 22 setembre 2018].
  3. ↑ Manheim, James. «Antonio Vivaldi. Canta in Prato RV623». Allmusic.com. AllMusic. [Consulta: 22 setembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ryom, Peter; de Nys, Carl. Antonio Vivaldi. Musica Sacra. S-60.493. Erato-Hispavox, 1980. 
  5. ↑ Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 121.
  6. ↑ 6,0 6,1 Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 1996.
  7. ↑ Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 53.
  8. ↑ En la mitologia grega, fou una princesa atenenca que els déus, per salvar-la de la mort, van transformar en un rossinyol.
  9. ↑ «Canta in prato, ride in monte». The LiederNet Archive. LiederNet. [Consulta: 22 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canta_in_prato&oldid=28956653»