Card girgoler
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Aspecte de la inflorescència
 Aspecte d'un capítol florit
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Eryngium campestre L., 1753 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Eryngium campestre var. campestre L. |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Eryngium alpinum sensu Lapeyr. |
||||||||||||||
El card girgoler, carcanical, card sant, cardot petit, panical femella, espinacard, herba de la parrella o panical campestre (Eryngium campestre) és una espècie de planta amb flors del gènere Eryngium i de la família de la pastanaga (Apiàcia). Es tracta d'una planta herbàcia vivaç on (sobre la soca o les arrels) hi creix la gírgola de panical un bolet molt cercat i apreciat. A les seves fulles s'hi fa una concrescència per l'acció d'un paràsit anomenat Euleia heraclei.
Taula de continguts |
Distribució[modifica]
Es troba a la conca del Mediterrani fins el Caucas i d'Europa Central fins Holanda, és rar a les Illes Britàniques. Es fa en camins, camps abandonats, i pastures sobrepasturades (els ramats no se la mengen i aleshores prospera sobre les altres plantes)
Morfologia[modifica]
Planta espinosa, però no pilosa, amb arrel molt llarga i bastant engruixida. A la primavera apareixen les fulles i a la tardor la part aèria es trenca i pot ser emportada pel vent (per això en castellà s'anomena cardo corredor). La tija és erecta i pot arribar a fer 70 cm d'alt. Les fulles estan cobertes d'espines i dividides en lòbuls. Floreix en un capítol de de finals de primavera a l'estiu, quan en els ambients de clima mediterrani hi queden poques flors, la pol·linitzen molts insectes. El seu fruit és un aqueni transportat pel vent (anemocòria).
Usos[modifica]
Antigament es considerava l'arrel com a planta medicinal a la que se li atribuïen tot tipus de propietats des de filtre amorós a remei contra les infeccions urinàries. També s'havien utilitzat les arrels, endolcides, com a llaminadura mentre que bullides i torrades eran una hortalissa. Conté olis essencials,saponines i tanins.
