Card girgoler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Card girgoler
Aspecte de la inflorescència
Aspecte de la inflorescència
Aspecte d'un capítol florit
Aspecte d'un capítol florit

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Subfamília: Saniculoideae
Gènere: Eryngium
Nom binomial
Eryngium campestre
L., 1753
Varietats

Eryngium campestre var. campestre L.
Eryngium campestre var. virens Link

Sinònims

Eryngium alpinum sensu Lapeyr.
Eryngium pallescens Mill.
Eryngium tournefortii Bubani

El card girgoler, carcanical, card sant, cardot petit, panical femella, espinacard, herba de la parrella o panical campestre (Eryngium campestre) és una espècie de planta amb flors del gènere Eryngium i de la família de la pastanaga (Apiàcia). Es tracta d'una planta herbàcia vivaç on (sobre la soca o les arrels) hi creix la gírgola de panical un bolet molt cercat i apreciat. A les seves fulles s'hi fa una concrescència per l'acció d'un paràsit anomenat Euleia heraclei.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es troba a la conca del Mediterrani fins al Caucas i d'Europa Central fins a Holanda, és rar a les Illes Britàniques. Es fa en camins, camps abandonats, i pastures sobrepasturades (els ramats no se la mengen i aleshores prospera sobre les altres plantes)

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Planta espinosa, però no pilosa, amb arrel molt llarga i bastant engruixida. A la primavera apareixen les fulles i a la tardor la part aèria es trenca i pot ser emportada pel vent (per això en castellà s'anomena cardo corredor). La tija és erecta i pot arribar a fer 70 cm d'alt. Les fulles estan cobertes d'espines i dividides en lòbuls. Floreix en un capítol de finals de primavera a l'estiu, quan en els ambients de clima mediterrani hi queden poques flors, la pol·linitzen molts insectes. El seu fruit és un aqueni transportat pel vent (anemocòria).

Usos[modifica | modifica el codi]

Antigament es considerava l'arrel com a planta medicinal a la que se li atribuïen tot tipus de propietats des de filtre amorós a remei contra les infeccions urinàries. També s'havien utilitzat les arrels, endolcides, com a llaminadura mentre que bullides i torrades eran una hortalissa. Conté olis essencials,saponines i tanins.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]