Carles Godó i Pié

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:40, 24 març 2010 amb l'última edició de Jordiferrer (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 9 de juliol de 1897) fou un polític i empresari català, fundador del diari La Vanguardia conjuntament amb el seu germà Bartomeu Godó i Pié.

Nasqué a Igualada l'any 1834, essent un dels nou fills de Ramon Godó i Llucià.[1] El seu germà Ramon Godó i Pié (1825-1883) era l'hereu, i en Carles i en Bartomeu s'instal·laren a Barcelona l'any 1856[2] per, posteriorment trasladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Carles Godó es casà amb Antonia Lallana i l'any 1864 nasqué a Bilbao el seu fill Ramon. La crisis prèvia a Tercera guerra carlina (1872-1876) obligà a tancar les delegacions i Carles tornà a Barcelona l'any 1869.[2] Carles i Bartomeu, juntament amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins la pèrdua dels territoris colonials espanyols l'any 1898, però la de filats continuà funcionant amb el nom de Godó y Trías, S.A malgrat que ja no tenia els seus principals proveïdors de matèria primera. Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, i ocuparen càrrecs polítics, tant a nivell local com nacional. Carles Godó fou Diputado a Cortes pel districte d'Igualada en les eleccions de 1893 i 1896.[3][4] Ell i el seu germà Bartomeu fundaren el diari La Vanguardia el 1 de febrer de 1881, per a difondre les seves doctrines liberals.[5][6]

Morí el 9 de juliol de 1897 a la seva residència de Teià, on l'endemà s'instal·là la capella ardent. Les seves despulles es traslladaren en un tren especial amb destí a Barcelona, que rebé mostres de dol en diverses localitats del trajecte, com Ocata, El Masnou i Badalona. Un cop a Barcelona, la comitiva fúnebre comptà amb la presencia d'un gran nombre d'autoritats i fou enterrat al Cementiri del Sud-oest.[7]

Ramón Godó i Lallana (Bilbao 1864-Barcelona 1931), primer Comte de Godó i fill de Carles Godó i Pié, va mantenir la línia política del seu pare, impulsant el creixement de La Vanguardia, de la mateixa manera que posteriorment ho feu Carlos Godó i Valls (1899-1987), segon Comte de Godó.[4]

Distincions

  • Gran Creu del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc.[8]

Vegeu també

Referències