Cartoixa de Val-de-Bénédiction

Infotaula d'edifici Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Dades
Tipus	Centre cultural i monestir cartoixà
Construcció	1356
Dedicat a	Verge Maria
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vilanova d'Avinyó (França)
43° 57′ 59″ N, 4° 47′ 51″ E
Monument històric catalogat
Data	18 desembre 1939
Identificador	PA00103303
Monument històric inventariat
Data	2 març 1937
Identificador	PA00103303
Monument històric inventariat
Data	19 setembre 1936
Identificador	PA00103303
Monument històric catalogat
Data	5 maig 1928
Identificador	PA00103303
Monument històric catalogat
Data	14 octubre 1911
Identificador	PA00103303
Monument històric catalogat
Data	22 gener 1910
Identificador	PA00103303
Monument històric catalogat
Data	5 juliol 1905
Identificador	PA00103303
Monument històric catalogat
Data	1862
Identificador	PA00103303
Activitat
Diòcesi	arquebisbat d'Avinyó
Religió	catolicisme
Fundador	Innocenci VI
Ocupant	La Chartreuse - Cnes (en)

Les importants restes de la cartoixa de Notre-Dame de Val-de-Bénédiction estan situades a la població francesa de Vilanova d'Avinyó (Gard, Llenguadoc-Rosselló), enfront de la ciutat d'Avinyó (Valclusa, Provença-Alps-Costa Blava), amb el curs del Roine que les separa. Aquest antic centre religiós, ara desafectat, es troba en un relatiu bon estat de conservació i ha estat declarat Monument historique per l'administració francesa.

Història

Portal de la cartoixa

Quan Avinyó era seu papal (entre 1309 i el 1377), el lloc on ara es troba la ciutat de Vilanova va quedar ocupada pels palaus i residències dels grans dignataris de la cort, aquestes grans edificacions s'estenien sota els murs del castell conegut com a fort de Saint-André que al seu torn s'havia aixecat en el lloc d'una abadia benedictina (l'abadia de Saint-André) existent des de l'any 999.

El cardenal Aubert (1295?-1362), personatge influent de la cort de Felip VI de França, era propietari d'un d'aquells palaus, va ser escollit papa el 1352, amb el nom d'Innocenci VI. Va ser llavors que va adquirir diverses propietats properes al seu antic palau i hi va edificar una església. El 2 de juny de 1356 va fundar en aquest lloc una cartoixa que va posar sota l'advocació de sant Joan Baptista, i que fou canviada el 1362, passant-se a conèixer com cartoixa de Notre-Dame de Val-de- Bénédiction.

Les primeres construccions es van fer al voltant dels jardins del palau d'Innocenci VI (l'actual claustre de Saint-Jean), amb la capella de Sant Joan Baptista a llevant. Des d'aquí es van anar afegint altres claustres i construccions fins que la comunitat va desaparèixer el 1790, a conseqüència de la Revolució.

El centre fou venut i es va parcel·lar, passat a ser ocupat per habitatges i provocant la pèrdua parcial de les construccions monàstiques. A partir de l'inici segle xx va començar la seva recuperació patrimonial.

Les construccions

Claustre de Saint-Jean

Font del claustre de Saint-Jean

Fou el centre de la primitiva cartoixa, al bell mig es troba la font de Saint-Jean (del segle xvii) des d'on es distribuïa l'aigua a totes les altres dependències.

• 
  Galeria del claustre de Saint-Jean

Capella de Saint-Jean-Baptiste

Molt modificada per haver estat adaptada posteriorment com a refetor. La seva capçalera conserva restes importants de la seva antiga decoració mural, obra de l'italià Matteo Giovannetti (que també va treballar al Palau dels Papes d'Avinyó), amb escenes relatives a la vida de sant Joan.

• 
  Capçalera de la capella
• 
  Murals de sant Joan Baptista
• 
  El claustre Petit

Al seu costat es troba el claustre Petit, de la primera època.

Església de Sainte-Marie

Tomba d'Innocenci VI

Abans dedicada a sant Joan Baptista, mal conservada. En una capella encara es pot veure la Tomba d'Innocenci VI, que havia estat traslladada a un altre indret degut al seu deteriorament, però ara es pot tornar a veure, restaurada. La mateixa capella conservava una valuosa taula amb la Coronació de la Mare de Déu d'Enguerrand Quarton, ara al Museu Pierre de Luxembourg, de Vilanova d'Avinyó.

• 
  La Coronació de la Mare de Déu, al museu de Vilanova d'Avinyó

Claustre dels Morts

Cel·la d'un cartoixà

El més gran de la cartoixa, és envoltat de les cel·les dels cartoixans, refetes el 1610.

Bibliografia

• BERNARD SOURNIA, JEAN-LOUIS VAYSSETTES. Villeneuve-lès-Avignon. Le fort Saint-André et la chartreuse du Val-de-Bénédiction. Centre des Monuments Nationaux. Paris, 2008 ISBN 978-2-85822-638-2

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cartoixa de Val-de-Bénédiction

• (francès) Pàgina web del lloc