Casa-fàbrica Bertran

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Bertran
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere més Baix, 35 i Sant Pere Mitjà, 20 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.38748°N,2.17761°E / 41.38748; 2.17761
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona1281 Modifica el valor a Wikidata
Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca

La casa-fàbrica Bertran és un edifici situat al carrer de Sant Pere més Baix, 35 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici del segle xviii, amb els baixos força modificats i la resta de la façana revestida amb un estucat de color rosa.. Els balcons del principal han estat convertits en finestres, tot perdent les baranes de ferro forjat i les llosanes d'obra que encara es conserven als dos pisos superiors. Les obertures tenen brancals i llindes de pedra de Montjuïc motllurada, i el ràfec amb tortugada queda enllaçat amb la de l'edifici veí del núm. 37.[1]

Història[modifica]

El 1716, Gertrudis Muxiga i Llusàs, filla i hereva del donzell Antoni Muxiga i Ginebreda i esposa del mercader Josep Duran i Móra,[2] va establir en emfiteusi al mestre de cases Rafael Bertran i Tap una finca als carrers de Sant Pere més Baix i Sant Pere Mitjà.[3] Aquest morí el 1751,[4] i la propietat va passar a mans del seu germà Pere,[5] autor de la Caserna de Sant Agustí Vell i del Convent de Sant Agustí Nou.[6] A la mort d'aquest el 1751, el seu patrimoni fou heretat pel seu fill Pere Bertran i Pahissa, també mestre de cases.[7] Aquest va morir el 1782, deixant com a hereu el seu germà Miquel.[8]

El 1796, el seu fill Francesc Bertran i Cortada, fabricant d'indianes, va demanar permís per a obrir una finestra al segon pis del carrer de Sant Pere més Baix,[9] i novament el 1797 per a obrir un portal i una finestra al carrer de Sant Pere Mitjà.[10][11] El 1815, va demanar permís per a reedificar el cos d'aquest darrer carrer, segons el projecte del mestre de cases Ponç Camps,[12] i novament el 1818 per a tapiar la porta del magatzem al carrer de Sant Pere més Baix.[13][11] El 1819 va presentar un projecte de reforma de la façana d'aquest darrer carrer,[14][11] i el 1822 va demanar permís per a eixamplar-hi una finestra enreixada.[15] El 1824, va demanar per a convertir una finestra en porta a la «quadra» que tenia llogada al carrer de Sant Pere Mitjà.[16][11]

A la seva mort, la propietat passà a mans del seu fill Josep Bertran i Ros, que el 1832 va demanar permís per a transformar les golfes al carrer de Sant Pere més Baix en un tercer pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Vilar,[17][11] i novament el 1833 per a reformar-ne la façana, segons el projecte del mateix autor.[18][11] El 1845, va vendre la propietat per 25.200 lliures al coronel graduat d'Infanteria Fèlix Maria Robertí i Teixidor,[19] que el 1851 la va donar en dot a la seva afillada Francesca de Borja Trobada, casada amb Francesc Artigas i Esteve,[20] i després passaria a mans de les seves filles Clementina i Dolors Artigas i Trobada.[11]

Segons la guia El Consultor del 1857, al carrer de Sant Pere més Baix hi havia el despatx de la fàbrica d'estampats de Joan Portabella a Vic,[21] i al de Sant Pere Mitjà la fàbrica de teixits d'Antoni Morante.[22][11] En una altra guia del 1864 hi figurava el despatx de la fàbrica d'estampats de Manuel Bertran a Sant Feliu de Llobregat: Bertran Manuel; fábrica de estampados de algodon; especialidad en indianas de luto y fondo blanco para camisas. Se sirven pedidos á todos puntos c. Baja S. Pedro, 35. La fábrica, montada a la altura de las principales de su clase, se halla situada en S. Felio de Llobregat.[23]

A principis del segle xxi, el cos del carrer de Sant Pere Mitjà va ser enderrocat i reedificat de nova planta, el que va motivar una intervenció arqueològica.[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Oliva i Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Edicions de la Universitat de Lleida, 2001, p. 113-114. 
  3. ↑ AHPB, notari Josep Ferran, manual 853/47, f. 90v-96, 14-5-1716.
  4. ↑ Arranz, 1991, p. 39-40.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Ferran, 19-11-1722.
  6. ↑ Arranz, 1991, p. 37-41.
  7. ↑ Arranz, 1991, p. 41.
  8. ↑ Arranz, 1991, p. 43.
  9. ↑ «Francisco Bertran. Comerciant. Sant Pere Més Baix. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-74/1796-174. AHCB, 25-11-1796.
  10. ↑ «Francisco Bertran. Comerciant. Sant Pere Mitjà. Cases. Obrir un portal i una finestra». C.XIV Obreria C-77/1797-174. AHCB, 14-10-1797.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  12. ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Mitjà. Casa. Reedificar la façana i obrir i variar alguna porta». C.XIV Obreria C-107/1815-047. AHCB, 11-07-1815.
  13. ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Més Baix. Magatzem. Tancar la porta». C.XIV Obreria C-112/1818-094. AHCB, 29-10-1818.
  14. ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Més Baix 7. Casa. Convertir dues finestres en balcons». C.XIV Obreria C-114/1819-067. AHCB, 03-08-1819.
  15. ↑ «Francesc Beltran. Sant Pere Més Baix 7. Casa. Eixamplar una finestra enreixada». C.XIV Obreria C-119/1822-044. AHCB, 10-04-1822.
  16. ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Mitjà. Casa-fàbrica. Convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-122/1824-066. AHCB, 14-06-1824.
  17. ↑ «José Bertran i Ros. Advocat. Sant Pere Més Baix 7. Quarter 2». C.XIV Obreria C-112/1832-13. AHCB, 01-09-1832.
  18. ↑ «José Bertran i Ros. Advocat de la reial Audiència. Sant Pere Més Baix». C.XIV Obreria C-114/1833-14. AHCB, 08-03-1833.
  19. ↑ APHB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/23, f. 381-382, 9-12-1845.
  20. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/40, f. 477-483, 31-3-1851.
  21. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 206, 312, 317. 
  22. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 192, 316. 
  23. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 73. 
  24. ↑ «Carrer Sant Pere Mitjà 20». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Bertran&oldid=33287589»