Casa Taxonera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Taxonera
Imatge
Façana del carrer del Forn de la Fonda
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTarrós, 6 i Forn de la Fonda, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 11″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.386341°N,2.179459°E / 41.386341; 2.179459
Format perArcs de Sant Cugat del Rec Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52328 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona805 Modifica el valor a Wikidata

La casa Taxonera és un edifici situat a la cantonada dels carrers d'en Tarròs i del Forn de la Fonda de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

A la façana del carrer d'en Tarròs hi ha un portal d'arc escarser[1] que duu al pati central amb escala noble, propis de l'arquitectura civil del segle xvii.[2] La façana principal compta també amb dos portals més del mateix tipus i una fornícula buida sobre el portal principal. Als dos primers pisos hi ha balcons de llosana de pedra, i al tercer, una remunta del segle xix, grans finestrals d'obrador.[1]

Arran de l'enderrocament de la finca veïna del carrer del Forn de la Fonda, 4 s'hi poden veure (parcialment enterrats sota el paviment) un arc de mig punt i un altre apuntat,[1] que formaven part d'un porxo medieval (segles xiii-xiv)[3] sobre el qual s'assenta el jardí elevat.[2]

Portal al carrer d'en Tarròs
Vista del jardí elevat i els arcs des de la Plaça de Sant Cugat del Rec
Quarteró núm. 30 de Garriga i Roca (c. 1860)

Història[modifica]

El 1684, Magí Barrera, ciutadà honrat de Barcelona, va adquirir una propietat als carrers d'en Tarròs i del Forn de la Fonda al prevere Francesc Pascual,[4] i l'any següent, va permutar un hort per una altra peça de terreny al forner Jaume Terradellas.[5] Entre aquesta data i la seva mort el 1710, hi va fer construir part de la cambra principal, l’escala noble, una sala amb balcó al carrer del Forn de la Fonda, i a sota, dues cambres d'estudi, així com el jardí elevat, assentat sobre un porxo medieval.[6][2]

El 1711, el seu germà Baltasar Barrera i Bofarull (vegeu Castellnou de la Plana), també ciutadà honrat i conseller tercer de la ciutat el 1708,[7][8] va vendre la finca a la vídua Narcisa Massana, prèvia renúncia d'aquesta a l'herència a canvi de la institució d'un censal al seu favor.[9] Posteriorment, va passar a la seva neboda Maria Vicenta Bertran i Massana, casada amb Antoni de Vilana i de Cordelles-Giudice (vegeu Casa Cervelló-Giudice). La seva filla Maria Ignàsia de Vilana i Bertran es va casar amb Melcior de Figuerola i de Blanes, coronel de Dragons del regiment de Mèrida.[10] Morta el 1769,[11] la finca va ser heretada pel seu fill Vicenç Antoni de Figuerola i de Vilana, que el 1771 la va establir en emfiteusi al corredor reial de canvis Josep Taxonera, amb l'obligació d'invertir-hi 6.800 lliures en millores.[6]

El 1773, aquest va demanar permís per a posar un guardarrodes a la cantonada,[12] i novament el 1774 per a obrir-hi dos portals i canviar la llosana de pedra d'un balcó per una de ferro.[13] El 1785 va demanar permís per a fer-hi noves reformes,[14] i el 1793, el Diario de Barcelona anunciava la venda de cigrons de Sevilla al seu magatzem.[15] El 1828, després de la caiguda d'una part de ràfec al carrer d'en Tarròs, la vídua Maria Alberta Vidal va demanar permís per a enderrocar-ne la porció restant i construir-hi una tortugada, a càrrec del mestre de cases Anton Benesach.[16]

El 1843, el notari Ramon Taxonera[17][18] va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis,[2][19] i posteriorment, la propietat va ser heretada per l'advocat Adolf Taxonera i Pich.[20][21] El 1857 hi havia la fàbrica de teixits de Joan Carbó i Martí i el molí de drogues d'Esteve Font i Cia,[22] i el 1863 la de teixits de cotó de Pau Corriols,[23] succeït per Espiridó Corriols.[24] També hi hagueren, en diferents èpoques, els magatzems d'oli i sabó de Serapi Pou[25][26] i Venceslau Verdalet,[27] i el de carbó d'Antoni Vieta.[28]

El 1979, l'edifici fou inclòs al Catàleg de Patrimoni.[29] El PERI de la Plaça de Sant Cugat (1992), redactat pels arquitectes Jaume Artigues i Miquel Roig,[30] en preveia l'enderrocament (prèvia descatalogació), però finalment, aquest pla fou anul·lat pel TSJC, que va estimar el recurs contenciós administratiu interposat pels propietaris d'un altre edifici afectat.[31] Més recentment (2008), la finca fou inclosa en una modificació del Pla General Metropolità per a destinar-la a habitatge social.[32][33]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Edifici d'habitages al carrer Tarrós, 6». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Carrer Tarròs 6». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  3. ↑ «Carrer Forn de la Fonda 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  4. ↑ AHPB, notari Joan Pere Fabra, 8-1-1864.
  5. ↑ AHPB, notari Isidre Famadas, 13-6-1685.
  6. ↑ 6,0 6,1 AHPB, notari Joan Costa, manual 1.026/26, f. 232-238, 11-7-1771.
  7. ↑ Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1763), tomo II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 157. 
  8. ↑ Capmany, Antoni. Memorias historicas sobre la marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 1792, p. 119. 
  9. ↑ AHPB, notari Francesc Bonaventura Torras, manual 885/25, f. 285-292, 15-8-1711.
  10. ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Tarragona: Publicacions URV. Cercle d'Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver» del Camp de Tarragona, 2019, p. 93. 
  11. ↑ «Certificat de sepultura de Maria Ignàsia de Figuerola i de Vilana». todocoleccion.net, 03-04-1769.
  12. ↑ «Josep Taxonera. Corredor de canvis. Tarròs. Posar guarda-rodes». C.XIV Obreria C-4/1773-68. AHCB, 07-07-1773.
  13. ↑ «Josep Taxonera. Corredor Reial de Canvis. Tarròs. Obrir dos portals, canvi ar un balcó de pedra per un de ferro». C.XIV Obreria C-6/1774-74. AHCB, 21-06-1774.
  14. ↑ «Joseph Taxonera. Corredor Reial de Canvis. Tarròs i Forn de la Fonda. Casa. Fer i variar obertures». C.XIV Obreria C-39/1785-209. AHCB, 21-10-1785.
  15. ↑ Diario de Barcelona, 04-02-1793, p. 144. 
  16. ↑ «Maria Alberta Taxonera i Vidal. Tarròs 30. Casa. Enderrocar el ràfec restant i construir la tortugada». C.XIV Obreria C-136/1828-196. AHCB, 22-10-1828.
  17. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 124. AMCB, 1853.
  18. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 232, 443. 
  19. ↑ «Ramón Taxonera. D'en Tarròs i Forn de la Fonda. Afegir un tercer pis a la casa». Q127 Foment 9/1843. AMCB.
  20. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 437. 
  21. ↑ La Publicidad (edición mañana), 02-04-1896, p. 1. 
  22. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 137, 163, 320. 
  23. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona. 1863, p. 140, 218. 
  24. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 732. 
  25. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 206, 298. 
  26. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 132, 232. 
  27. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 672. 
  28. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 135, 136. 
  29. ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 451. 
  30. ↑ Barcelona: la segona renovació. Sector d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona, 1996, p. 110. 
  31. ↑ «Pla Especial de Reforma Interior de la Plaça de Sant Cugat. Anul.lat per Sentència». Ajuntament de Barcelona, 25-11-1992.
  32. ↑ «MPGM per a la destinació de finques de Ciutat Vella a Habitatge Social». Ajuntament de Barcelona, 11-06-2008.
  33. ↑ Angulo, Silvia «Barcelona expropiará diez fincas para hacer pisos sociales». La Vanguardia. Vivir, 08-03-2007, pàg. 3.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Taxonera
  • «Casa del Forn de la Fonda». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Arcs de Sant Cugat del Rec». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Taxonera&oldid=33437843»