Casamitjana Mensa
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa  |
| Forma jurídica | societat anònima |
| Història | |
| Creació | 1889 |
| Activitat | |
| Produeix | lleixiu |
| Governança corporativa | |
| Propietat de | Henkel (1985–) |
Casamitjana Mensa és una empresa del sector químic dedicada a la fabricació de lleixiu fundada originalment a Catalunya, actualment propietat de la multinacional alemanya Henkel. És coneguda per ser la creadora dels lleixius Conejo, Neutrex i Estrella. Va ser fundada el 1889 per Salvador Casamitjana i Mensa i ben aviat va assolir molt d'èxit per la capacitat blanquejadora i antisèptica del seu producte. A partir de la dècada del 1910 va començar a obrir sucursals a la resta de l'estat i va esdevenir societat anònima el 1923. Amb el pas dels anys va anar creixent i creant nous productes i va acabar sent adquirida primer per l'americana Clorox el 1977 i per la seva actual propietària el 1985.
Fundació[modifica]
L'empresa va ser fundada per Salvador Casamitjana i Mensa el 1889 a Sants. Inicialment el lleixiu es venia a granel distribuït en carros arreu del país i ben aviat va esdevenir un producte molt valorat per la seva capacitat de blanqueig i de desinfecció i el seu baix cost.[1] El lleixiu va tenir molta importància en l'àmbit sanitari com a desinfecció de les aigües i com antisèptic, especialment durant la Primera Guerra Mundial.[2]
Evolució[modifica]
El primer lleixiu comercialitzat s'anomenava Conejo-Estrella, però ben aviat va perdre el segon apel·latiu.[3] L'èxit del producte va portar-lo a obrir una fàbrica al barri de les Mallorquines de Montgat, a la carretera de França, tot i que es prolongava fins a terrenys de Badalona.[2]
Amb l'èxit també es va deixar de vendre a granel i va passar-se a embotellar en ampolles de vidre i a etiquetar les mateixes.[1][2] En un moment en què encara hi havia un gran analfabetisme, Salvador Casamitjana va encarregar el logotip comercial a l'artista Apel·les Mestres, que va dissenyar un conill que era fàcil d'identificar i ràpidament es va associar l'animal al lleixiu i es va convertir un símbol publicitari a Espanya.[1] La imatge, que mostra uns conills fent la bugada, va ser registrada el 1901.[2]
El 1910 va obrir la seva primera sucursal fora de Catalunya a la ciutat de Saragossa, i durant la dècada següent en va obrir a Bilbao (1920) i Gijón (1923).[2] Progressivament, l'empresa va anar creixent i incorporant noves marques.[3] El 1923 va heretar la fàbrica el fill del fundador, Lluís Casamitjana i Tomàs, que la va convertir en societat anònima. A la seva mort el 1950 sense descendència, l'empresa va anar passant per mans de diversos familiars.[2] Durant aquest període, l'empresa va passar d'embotellar en envasos de vidre retornable a envasos de plàstic i el 1972-1973 va ser pionera en la creació d'un lleixiu específic per a roba, Neutrex, que va irrompre amb força al mercat.[1][2]
Compra[modifica]
La família Casamitjana va mantenir l'empresa fins a 1977, quan va ser venuda a la californiana Clorox, líder del mercat americà de lleixius.[1] Ja en mans de la nova dels nous propietaris, l'empresa va continuar sent capdavantera, apareixent els primers anuncis de televisió de lleixiu el 1978, i llançant nous productes com Estrella el 1984, el primer lleixiu netejador, en observar que els compradors acostumaven a afegir detergent al lleixiu,[3] i recuperant el nom que antigament havia dut el seu lleixiu.[2]
Des de 1985 l'empresa pertany a la multinacional Henkel i és líder en la comercialització de lleixiu a Espanya amb les seves tres marques, a més de comercialitzar nous productes com els lleixius perfumats, que van aparèixer als anys 90.[3]
Pel que fa a la fàbrica de Montgat, aquesta va tancar el 1990 i l'edifici va ser enderrocat el 1995.[2] Henkel va anar centralitzant mica en mica tots els seus centres de producció a Montornès del Vallès.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Armengol, Montse; Serra, Rosa; Castellà, Raquel. «Indústries del rentar». Eix. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Les fàbriques perdudes de la façana marítima. Badalona: Museu de Badalona, 2022, p. 9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «La lejía sigue salvando vidas dos siglos después». CincoDías - El País, 09-01-2015.
- ↑ «Henkel» (en castellà). investinspain.org. Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. [Consulta: 16 desembre 2022].