Celui qui doit mourir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCelui qui doit mourir
Fitxa
DireccióJules Dassin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHenri Bérard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióBen Barzman i Jules Dassin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Auric Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJacques Natteau Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoger Dwyre Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCinédis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata
Durada133 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGrècia i Creta Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0050237 Filmaffinity: 956869 Allocine: 12041 Letterboxd: he-who-must-die Allmovie: v149792 TCM: 490946 TV.com: movies/he-who-must-die TMDB.org: 119637 Modifica el valor a Wikidata

Celui qui doit mourir (en francès Qui ha de morir), és una pel·lícula francesa de 1957 dirigida per Jules Dassin. Està basada en la novel·la El Crist de nou crucificat de l'escriptor grec Nikos Kazantzakis. Es va estrenar al 10è Festival Internacional de Cinema de Canes, on competia per la Palma d'Or i va rebre una menció especial de l'OCIC.[1][2]

Argument[modifica]

En els anys 20, estant Grècia sota l'ocupació turca, els habitants d'un petit poble es preparen per a la representació anual de La Passió. L'arribada d'uns refugiats, provinents d'un llogaret saquejat pels turcs, altera l'harmonia de la vila, perquè els vilatans, convençuts que si es mostren amables amb aquests refugiats perdran el favor dels invasors, decideixen expulsar-los i no ajudar-los. Manolios, un pastor al qual li ha estat donat el paper de Jesucrist en la representació teatral, tractarà de convèncer a la gent del poblat per tenir pietat dels refugiats.[3]

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

La pel·lícula va rebre una resposta generalment positiva. Va rebre una crítica favorable a Time i The New Yorker, i va rebre premis a l'est d'Europa socialista (Dassin era molt conegut per les seves opinions esquerranes), i fins i tot alguns catòlics liberals la van elogiar.[3] Bosley Crowther per The New York Times la va descriure com a "brutalment realista", elogiant la "mena de candor atrevida i conducció implacable" en la manera en què treballa la lògica de la trama, i també va elogiar tot el repartiment.[4]

Referències[modifica]

  1. «Cannes Film Festival Awards for 1957». imdb.com. [Consulta: 4 juliol 2017].
  2. «Festival de Cannes: He Who Must Die». festival-cannes.com. [Consulta: 7 febrer 2009].
  3. 3,0 3,1 Berube, Maurice R. Beyond Modernism and Postmodernism: Essays on the Politics of Culture, 2002, p. 114. ISBN 9780897898058. 
  4. Crowther, Bosley «Movie Review: He Who Must Die (1957) Screen: Greek Passion; 'He Who Must Die' Opens at Beekman». , 29-12-1958 [Consulta: 19 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica]