Centre Penitenciari Quatre Camins
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Presó  | |||
| Construcció | 1989 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Generalitat de Catalunya | |||
El Centre Penitenciari Quatre Camins és una presó de la Generalitat de Catalunya situada al municipi de la Roca del Vallès. Es va inaugurar l'any 1989.[1] Disposa de 891 cel·les amb una capacitat total de 1.594 places.
Història[modifica]
El Centre Penitenciari Quatre Camins fou la primera presó construïda per la Generalitat de Catalunya d'ençà que assumís les competències en matèria penitenciària l'any 1984.[2]
Motí de 2002[modifica]
El 29 de maig de 2002 un centenar de reclusos s'amotinaren per protestar contra una reforma del codi penal que suprimia la reducció de condemna per treballar a la presó.[3] A més, els presoners exigien ser remunerats per la seva feina.[4] La revolta fou sufocada pels Mossos d'Esquadra unes hores després. Es produïren alguns danys materials, dos funcionaris sofriren ferides lleus en ser agredits pels interns i nombrosos presos denunciaren maltractaments i tortures a partir del motí per part dels carcellers.[5][6][7]
Accessos[modifica]
L'accés al centre penitenciari es realitza a través de l'AP-7 o la C-17. Una línia d'autobús operada per l'empresa Sagalés connecta la presó amb Barcelona.[8]
Interns notables[modifica]
- Josep Lluís Núñez i Clemente (novembre de 2014 - desembre de 2015).[9] Ex-president del Futbol Club Barcelona. Condemnant per suborn i falsedat documental ("cas Hisenda").[10]
- Josep Lluís Núñez i Navarro (novembre de 2014 - desembre de 2015). Fill de l'anterior i implicat en el mateix cas.
- Gilberto Antonio Chamba Jaramillo, el "Monstre de Machala". Assassí en sèrie equatorià. Condemnat per l'assassinat d'una estudiant de la Universitat de Lleida el novembre de 2004.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Els centres penitenciaris a Catalunya». Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 febrer 2017].
- ↑ «Centre Penitenciari Quatre Camins». [Consulta: 12 agost 2018].
- ↑ Albalat, J. G. «16 anys per jutjar un motí a la presó de Quatre Camins». elperiodico, 07-05-2018.
- ↑ «El motí a la presó de Quatre Camins el 2002 acaba a la pràctica sense condemnes, setze anys després». Ara.cat.
- ↑ «Familiars de presos de Quatre Camins denuncien tortures a les presons catalanes». CCMA, 19-05-2004. [Consulta: 1r maig 2019].
- ↑ «Declaracio José Solís». Youtube, 12-06-2013. [Consulta: 1r maig 2019].
- ↑ «Condemnats sis funcionaris de presons pel motí a Quatre Camins». Betevé, 02-07-2013. [Consulta: 1r maig 2019].
- ↑ «CP Quatre Camins». [Consulta: 12 agost 2018].
- ↑ «Josep Lluís Núñez ya ha cumplido la condena». Mundo Deportivo, 23-12-2015.
- ↑ «Cas Hisenda: 6 anys de presó per a Núñez i el seu fill i 13 anys per a Josep Maria Huguet». Ara.cat, 28-07-2011.
- ↑ CatalunyaDiari.cat «Isabel, la jove lleidatana de 21 anys assassinada pel seu violador». CatalunyaDiari.cat, 11-05-2018.