Charles-Auguste Lebourg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Charles-Auguste Lebourg 31 gener 1829 Nantes (França) |
| Mort | 24 febrer 1906 (77 anys) 17è districte de París (França) |
| Sepultura | Miséricorde cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació professional | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Ocupació | escultor |
| Art | escultura |
| Gènere | Art públic |
| Professors | François Rude i Amédée Ménard |
| Alumnes | Anatole Marquet de Vasselot |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Obres destacables | |
 Estàtua eqüestre de Joana d'Arc a Nantes | |
Charles-Auguste Lebourg (Nantes, 20 de febrer de 1829 - París, febrer de 1906) fou un escultor francès.
Biografia[modifica]
Va estudiar a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, amb François Rude.[1] Va treballar en la decoració del Louvre sota la direcció d'Héctor Martín Lefuel –a la reconstrucció del Pavillon de Marsa (1874)–, a l'Església de la Trinitat i a la també, reconstrucció de l'Ajuntament de París.[2]
Va dividir el seu temps entre París i el seu taller a Nantes. Va afaiçonar escultures d'ornamentació arquitectònica per a edificis, així com diversos busts i una estàtua eqüestre de Joana d'Arc per a la seva ciutat natal. Però la seva obra més universal, va ser la creació de les cariàtides de la Font Wallace, cinc d'aquests monuments es troben a Nantes, un centenar a París, i una gran quantitat es troben dispersos per tot el món.[3]
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona, Sir Richard Wallace va donar dotze fonts per a la seva instal·lació a la ciutat,[4] de les que queden tres en l'actualitat, situades en el Passeig de Gràcia junt la Gran Via, La Rambla enfront del passatge de la Banca i la d'enfront l'edifici de la Societat General d'Aigües de Barcelona.[2] Tanmateix, Lebourg no va aconseguir en vida d'obtenir una gran reputació i va morir a la pobresa a París.
Obres[modifica]
- L'ornamentació dels edificis (Rue de Châteaudun núm. 17, Boulevard de Sebastopol núm. 13, a París.
- Medallons per a làpides.
- Les cariàtides de les fonts Wallace, (1872) amb la representació de la senzillesa, la bondat, la caritat i la sobrietat.
- Bust de senyora Wallace en marbre.[5]
- Nombroses estàtues de bronze i marbre (jardí botànic de Nantes).
- Estàtua eqüestre de Joana d'Arc (1906) Nantes.
- Sacerdotessa d'Euleusis, Museu de Belles Arts de Nantes.
- Nen jugant amb una sargantana (1853) bronze.
Referències[modifica]
- ↑ Kjellberg, 1994, p. 418.
- ↑ 2,0 2,1 «Charles-Auguste Lebourg». Ajuntament de Barcelona. Urbanisme. [Consulta: 31 gener 2013].
- ↑ Benoit, 2007, p. 164.
- ↑ Subirachs, 1994, p. 252.
- ↑ Imatge a The Wallace Collection at Herford House
Bibliografia[modifica]
- Benoit. 250 réponses aux questions d'un flâneur parisien: en hommage à Léon-Paul Fargue (1878-1947), poète et "piéton de Paris (en francès). Le gerfaut, 2007. ISBN 978-29-1462-282-0.
- Kjellberg, Pierre. Bronzes of the 19th century: citionary of sculptors (en anglès). Schiffer Pub., 1994. ISBN 08-8740-629-7.
- Subirachs, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del Romanticisme al Realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 978-84-7826-577-0.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Auguste Lebourg |