Chicago (grup)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Per veure altres usos de la paraula Chicago, vegeu Chicago (desambiguació)

Chicago
Chicagothebandmillbrook lar.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Chicago, Illinois, EUA Estats Units
Gènere(s) pop, rock, Jazz fusió, Rock progressiu, Soft rock
Anys en actiu 1967 - present
Discogràfiques Columbia Records, Warner Bros., Rhino Records
Lloc web oficial Lloc Web Oficial
Membres
Robert Lamm (1967–)
James Pankow (1967–)
Lee Loughnane (1967–)
Walter Parazaider (1967–)
Jason Scheff (1985–)
Tris Imboden (1990–)
Keith Howland (1995–)
Lou Pardini (2009–)
Membres anteriors
Terry Kath (1967–1978)
Peter Cetera (1967–1985)
Danny Seraphine (1967–1990)
Laudir de Oliveira (1973–1981)
Donnie Dacus (1978–1980)
Chris Pinnick (1980–1985)
Dawayne Bailey (1986–1994)
Bruce Gaitsch (1995)
Bill Champlin (1981–2009)

Chicago és un grup de pop-rock/ banda de jazz-fusió americà format el 1967 a Chicago, Illinois. La banda va començar com una experimental grup de rock, i més tard, es va traslladar a un so més suau (soft-rock), arribant a ser famós per a la producció d'una sèrie de balades d'èxit. Han tingut i tenen una presència constant a les llistes d'èxits, especialment durant els anys 70 i 80. Després dels Beach Boys, en termes de vendes de singles i àlbums, Chicago és el grup de música de més èxit als Estats Units.[1]

Segons la revista Billboard, Chicago va ser el líder de senzills dels EUA durant la dècada del 1970. Han venut més de 120 milions d'àlbums en tot el món, anotant 22 d'or, 18 de Platí, i 8 de multi-platí. En el transcurs de la seva carrera han tingut cinc àlbums al No 1, i han tingut vint-i-un cançons hits.[2]

Inicialment el grup s'anomenà "Chicago Transit Authority", nom que van haver de retallar per problemes jurídics amb l'ajuntament de la ciutat. El grup continua en actiu el 2009.

Els inicis: 1967-1968[modifica | modifica el codi]

La banda estava integrada, inicialment, per Lee Loughnane (trompeta), James Pankow (trombó), Walter Parazaider (saxo, flauta), Robert Lamm (veu i piano, orgue), Terry Kath (guitarra i veu), Peter Cetera (baix i veu) i Danny Seraphine (batería, percussió). Al contrari que Blood Sweat & Tears, l'altre gran grup de rock-jazz americà, Chicago ha mantingut una formació bastant estable, al llarg de la seva història.

El grup es formà l'hivern de 1967, a partir del nucli de la banda de Kath, Parazaider i Seraphine, anomenada The Missing Links. Durant una jam session a la Universitat DePaul, se'ls uniren a l'escenari Pankow i Loughnane. El nou grup s'anomenà The Big Thing, completant-lo poc després Cetera i Lamm. Fou aquest últim qui embarcà al grup en una gira a Los Angeles, on ja adoptaren el nou nom de Chicago Transit Authority, i obtingueren un inesperat èxit.

Aquest mateix any, el productor James William Guercio, decidí tutelar-los i renuncià a produir el primer disc de Blood Sweat & Tears, tal com li havia demanat Al Kooper. Va produir el segon, després que CBS li hagués donat llum verd per a la gravació del primer album dels "seus nois".

Primera etapa: 1969-1971[modifica | modifica el codi]

El primer álbum va aparèixer sota el nom del propi grup, Chicago Transit Authority (Columbia, 1969) i es tracta d'un doble disc. Alguns dels talls inclosos en aquest primer àlbum soble són essencials en el so del rock americà de finals d'aquella dècada: progresiu i, com es deia aleshores, underground I'm a man; l' electritzant Free form guitar; temes robusts y sòlids, com Introduction; vertaderes joies pops com: Does anybody really know what time it is? o Beginnings, amb el seu set final de percussió.[3] L'àlbum va tenir un impacte mediàtic enorme i va aconseguir indexs de venta suficients arreu de tot el món, tant que va fer possible que el grup realitzés una primera gira per Europa l'octubre del 1969.

A Espanya, aquest primer àlbum doble, per raons de precaució comercial de CBS, es va publicar com dos àlbums senzills i independents entre si, amb diversos messos de diferència: Chicago Transit Authority i I'm a man.

Un any més tard, la banda va publicar el seu segon àlbum doble, sota el títol de Chicago II (1970). Aquest nou disc contenia diversos hits, com 25 or 6 to 4, i algunes de les seves obres mestres: La suite Ballet for a girl in Buchanan, a set parts, o el tema Poem for the people. També va incluir una bonica composició de música contemporània, composta per Terry Kath i orquestada per Peter Matz, anomenada Prelude / Mourning; a més a més d'alguns bons temes pop, com per exemple: Where do we go from here?. Aquest disc va ser el primer àlbum doble de rock editat a Espanya.

El tercer disc, també doble, anomenat Chicago III (1971), va abundar a la mateixa linia que l'anterior, i té també un bon nivell creatiu, tot i que és inferior a les dos anteriors. Va incloure també tres suites, entre les que destaca la poderosa An hour in the shower, cantada per Kath. No hi va haver, en aquest cas, cap superhit, encara que el disc va aconseguir molt bones ventes.

Aquell mateix any, la banda va arrissar el ris amb la publicació d'un Ese mismo año, la banda rizó el rizo con la publicación d'un quàdruple àlbum en directe, Chicago IV (1971), que no va aportar realment res a la seva discografia.

Chicago Transit Authority[modifica | modifica el codi]

  • Sortida a Amèrica : Maig 1969
  • Posició a les llistes de vendes americanes : LP Chart Position #17
  • Cançons : 1.Introduction (6:35)(Terry Kath), 2.Does Anybody Really Know What Time It Is? (4:36),(Robert Lamm), 3.Beginnings (7:54)(Robert Lamm), 4.Questions 67 And 68 (5:02)(Robert Lamm), 5.Listen (3:21)(Robert Lamm), 6.Poem 58 (8:37)(Robert Lamm), 7.Free Form Guitar (6:47)(Terry Kath), 8.South California Purples (6:11)(Robert Lamm), 9.I'm A Man (7:39)(Steve Winwood / James Miller), 10.Prologue, August 29, 1968 (0:57)(James William Guercio), 11.Someday (August 29, 1968) (4:13) (James Pankow / Robert Lamm), 12.Liberation (14:38)(James Pankow)
  • Banda : Peter Cetera: baix i veu; Terry Kath: guitarra i veu; Robert Lamm: teclats i veu; Lee Loughnane: trompeta i veu; James Pankow: trombó; Walter Parazaider: clarinet i veu, i Daniel Seraphine: bateria.
  • Producció: James William Guercio; Enginyer Fred Catero; Gravat i mesclat a Columbia Recording Studios, New York, NY. Abril 1969. Arranjaments metalls de James Pankow. Disseny gràfic coberta: Nick Fasciano.

Chicago II[modifica | modifica el codi]

  • Sortida a Amèrica : gener del 1970.
  • Posició a les llistes de vendes americanres : LP Chart Position #4, febrer del 1970.
  • Cançons : 1.Movin' In (4:06)(James Pankow); 2.The Road (3:10) (Terry Kath); 3.Poem For The People (5:35) (Robert Lamm); 4.In The Country (6:35) (Terry Kath); 5.Wake Up Sunshine (2:32) (Robert Lamm)
Ballet For A Girl In Buchannon 6-12; 6.Make Me Smile (3:15) (James Pankow); 7.So Much to Say; So Much to Give (1:12) (James Pankow); 8.Anxiety's Moment (1:00)(James Pankow); 9.West Virginia Fantasies (1:33)(James Pankow); 10.Colour My World (3:00) (James Pankow); 11.To Be Free (1:15)(James Pankow); 12.Now More Than Ever (1:25)(James Pankow)
13 Fancy Colours (5:09)(Robert Lamm); 14. 25 Or 6 To 4 (4:58) (Robert Lamm); 15.Prelude (1:09)(Terry Kath / Peter Matz); 16.A.M. Mourning (2:05) (Terry Kath / Peter Matz); 17.P.M. Mourning (1:58)(Terry Kath / Peter Matz); 18.Memories of Love (3:58)(Terry Kath);
It Better End Soon 19-22 : 19.1st Movement (2:33) (Robert Lamm); 20.2nd Movement (3:40)(Walter Parazaider / Robert Lamm); 21.3rd Movement (3:18) (Terry Kath / Robert Lamm); 22.4th Movement (:55) (Robert Lamm);
23.Where Do We Go From Here? (2:53)(Peter Cetera).
  • Banda : Peter Cetera: baix i veu; Terry Kath: guitarra i veu; Robert Lamm: teclats i veu; Lee Loughnane: trompeta i veu; James Pankow: trombó; Walter Parazaider: clarinet i veu, i Daniel Seraphine: bateria.
  • Producció: James William Guercio; Enginyers: Donald Puluse, Brian Ross-Myring & Chris Hinshaw; Gravat i mesclat a Columbia Recording Studios, New York, NY. Abril 1969. Disseny gràfic : John Berg i Nick Fasciano.

Chicago III[modifica | modifica el codi]

  • Sortida a Amèrica : gener del 1971.
  • Posició a les llistes de vendes americanes : LP Chart Position #2, gener 1971.
  • Cançons : 1.Sing A Mean Tune Kid (9:18)(Robert Lamm); 2.Loneliness Is Just A Word (2:38)(Robert Lamm); 3.What Else Can I Say (3:13)(Peter Cetera); 4. I Don't Want Your Money (4:47)(Terry Kath / Robert Lamm)
Travel Suite 5-10 5.Flight 602 (2:44)(Robert Lamm); 6.Motorboat To Mars (1:30)(Daniel Seraphine); 7.Free (2:15)(Robert Lamm); 8.Free Country (5:46)(Robert Lamm / Walter Parazaider / Terry Kath);9.At The Sunrise (2:48)(Robert Lamm); 10.Happy 'Cause I'm Going Home (7:38)(Robert Lamm);
11.Mother (4:31)(Robert Lamm); 12.Lowdown (3:36)(Peter Cetera / Daniel Seraphine)
An Hour In The Shower 13-17 : 13.A Hard Risin' Morning Without Breakfast (1:52)(Terry Kath); 14.Off To Work (0:45)(Terry Kath);15.Fallin' Out (0:52)(Terry Kath);16.Dreamin' Home (0:49)(Terry Kath); 17.Morning Blues Again (1:11)(Terry Kath)
Elegy 18-23: 18.When All The Laughter Dies In Sorrow (1:03); (Kendrew Lascelles); 19.Canon (1:05)(James Pankow);20.Once Upon A Time... (2:34)(James Pankow); 21.Progress? (2:34)(James Pankow / James William Guercio); 22.The Approaching Storm (6:26)(James Pankow); 23.Man Vs. Man: The End (1:33)(James Pankow)
  • Banda : Peter Cetera: baix i veu; Terry Kath: guitarra i veu; Robert Lamm: teclats i veu; Lee Loughnane: trompeta i veu; James Pankow: trombó; Walter Parazaider: clarinet i veu, i Daniel Seraphine: bateria.
  • Producció: James William Guercio; Enginyers: Don Puluse & Sy Mitchel; Gravat i mesclat a Columbia Recording Studios, New York, NY. Abril 1969. Disseny gràfic : John Berg.

Chicago IV[modifica | modifica el codi]

  • Gravat al Carnegie Hall de Nova York la setmana del 5 al 10 d'abril del 1971.
  • Sortida a Amèrica : octubre del 1971.
  • Posició a les llistes de vendes americanes : LP Chart Position #3, octubre del 1971.
  • Cançons : (Aquest ordre no és el dels 4 LPs originals, sinó del tripe CD que actualment es comercialitza)

CD 1: 1.In the Country (10:34)(Terry Kath); 2.Fancy Colours (5:16)(Robert Lamm); 3.Does Anybody Really Know What Time It Is? (Free Form Intro) (6:22) (Robert Lamm); 4.Does Anybody Really Know What Time It Is? (3:26)(Robert Lamm); 5.South California Purples (15:35)(Robert Lamm); 6.Questions 67 And 68 (5:36)(Robert Lamm); 7.Sing A Mean Tune Kid (12:54) (Robert Lamm); 8.Beginnings (6:29)(Robert Lamm)

CD 2 : It Better End Soon 1-5: 1.1st Movement (2:55) (Robert Lamm); 2.2nd Movement (Flute Solo) (5:01); (Walter Parazaider / Robert Lamm); 3.3rd Movement (Guitar Solo) (2:43) (Terry Kath / Robert Lamm); 4.4th Movement (Preach) (3:09)(Robert Lamm / Terry Kath); 5.5th Movement (2:09)(Robert Lamm); 6.Introduction (7:11)(Terry Kath); 7.Mother (8:21)(Robert Lamm); 8.Lowdown (3:59) (Peter Cetera / Danny Seraphine); 9.Flight 602 (3:33) (Robert Lamm) ;10.Motorboat to Mars (3:00) (Danny Seraphine); 11.Free (5:05)(Robert Lamm); 12.Where Do We Go From Here (4:08)(Peter Cetera); 13. I Don't Want Your Money (5:24) ;(Terry Kath / Robert Lamm)

CD 3 : 1.Happy 'Cause I'm Going Home (7:51) (Robert Lamm); Ballet For A Girl In Buchannon 2-8: 2.Make Me Smile (3:31) (James Pankow); 3.So Much To Say, So Much To Give (1:00)(James Pankow); 4.Anxiety's Moment (1:09) (James Pankow); 5.West Virginia Fantasies (1:31) (James Pankow); 6.Colour My World (3:27)(James Pankow); 7.To Be Free (1:22)(James Pankow); 8.Now More Than Ever (3:25)(James Pankow); 9.A Song For Richard And His Friends (6:59) (Robert Lamm); 10.25 Or 6 To 4 (6:35)(Robert Lamm); 11.I'm A Man (8:52)(Steve Winwood / James Miller)

  • Banda : Peter Cetera: baix i veu; Terry Kath: guitarra i veu; Robert Lamm: teclats i veu; Lee Loughnane: trompeta i veu; James Pankow: trombó; Walter Parazaider: clarinet i veu, i Daniel Seraphine: bateria.
  • Producció: James William Guercio; Enginyers: Don Puluse, Bud Graham, Hank Altman, Aaron Baron, Larry Dalkstrom; Disseny gràfic : Nick Fasciano/dibuixat per Beverly Scott

Decadencia creativa, Éxito comercial: 1972-1977[modifica | modifica el codi]

Des del 1972 fins a la mort de Terry Kath, les composicions del grup se sustenten bàsicament sobre els tres diferents estils dels tres lletristes principals del grup: el jazz-pop de Robert Lamm, el hard-rock-blues de Terry Kath, i el soft-rock de Peter Cetera, (aliñadas?) arranjades totes elles per la potent e innovadora secció de vent de Chicago, Pankow i Loughanne, cosa que malgrat la diferència d'estils li donà un so propi.

La seva època d'or musicalent parlant, va semblar concluida amb el disc Chicago V (1972) que, tot i que quan contenia alguns bons temes (Dialogue, A hit by Varese...) i algun hit remarcable (Saturday in the park), careixia ja del nivell creatiu dels tres primers. Malgrat tot, va ser el primer dels seus discos en aconseguir el nº1 a EEUU, i el començament d'una ratxa que va durar fins l'undècim disc.

Aquell mateix any, es va publicar un altre àlbum en directe, Live in Japan (1972).

Els següents anys van veure com el grup treia nous discs a un ritme elevat (6 discs en 5 anys). El grup s'havia reforçat amb un percussionista, Laudir de Oliveira, que ja havia col·laborat amb ells a algunes gires, i la producció continuava en mans de Guercio, però la seva música va anar perdent força creativa, el que no va obstar per a que mantinguessin un considerable èxit comercial, especialment amb el seu àlbum Chicago X (1976), que contenia el seu més conegut hit: If you leave me now, una bonica balada, cantada per Cetera, que va ser un èxit a nivell mundial i va motivar una nova gira per Europa.

La crisis: 1978-1983[modifica | modifica el codi]

El 1978, Guercio abandonà definitivament la producció del grup, i la banda entrà en una profunda crisis. Terry Kath va morir d'un dispar quan jugava a la ruleta rusa, i el seu lloc el va cobrir el guitarrista Donnie Dacus. Els següents discs, Hot streets (1978) y XIII (1979), produïts per Phil Ramone, són un relatiu fracàs comercial i artístic, igual que el mediocre XIV (1980). Per primera vegada des de l' aparició del grup, un nou disc de Chicago no entrava al Top 50 de Billboard, ni tan sóls als últims llocs.

Musicalment, la banda cau en una repetició monòtona d'esquemes, abusant dels sons Soft Rock, i clonant successives balades cantades per Cetera, en un intent de reeditar l' èxit del 1976. Durant la gira 1982-83, Dacus es substituit per Bill Champlin (que després tornarien a diferents gires), i el disc que es publica aquell any, Chicago 16, torna a entrar als primers llocs de les listes de ventes.

El primer senzill d'aquest àlbum, "Hard to say i'm sorry", va aconseguir el número 1 a Billboard i a altres llistes de popularitat al món. Així, sembla acabar-se la crisis.

La supervivencia: 1984-2009[modifica | modifica el codi]

El disc Chicago 17 (1984) és l' últim que graba Peter Cetera, que va contenir dos de los més grans èxits soft rock conreats en l'historia de la banda: "Hard Habit to break" i "You're the inspiration". Peter Cetera va decidir abandonar la banda i iniciar una aventura discogràfica de manera solitaria. I l'escollit, després de realitzar numeroses audicions, va ser Jason Scheff, qui s'ajustava al que la banda estava buscant (un bon cantant, amb un cert toc "Cetera" i un baixista sòlid, fill del baixista que acostumava a acompanyar a Elvis Presley). Alguns canvis més es van produir a la dècada del 1990, any en que Danny Seraphine abandona el grup i es substituit per Tris Imboden. Alguns anys després (1995), Keith Howland es va unir al grup com guitarrista definitiu, al convèncer a la resta de la banda. Segons declaracions de membres de la banda, des de la mort de Terry Kath no havien trobat el so ni el toc de guitarra que buscaven, fins l'aparició de Keith Howland; so que no havien trobat en guitarristes com Donnie Dacus, Chris Pinnick o Dawayne Bailey.

En tot aquest periode, Chicago segueix treient discs amb regularitat i realitzant gires pels EE.UU.. Els discs d'estudi, des d'aleshores, ja no tenen cap interés musical, refugiats en el seu còmode soft-rock, ni tampoc aconsegueixen grans ventes. No és el cas de les recopilacions, que es segueixen editant cada cert temps i que aconsegueixen millors resultats comercials. El grup segueix en actiu el 2009 i amb una amplia agenda de concerts, després dels seus dos últims discs d'estudi, Chicago XXX, publicat el 2006, i Chicago XXXII- Stone of Sisyphus, publicat al 2008.

Chicago, Night & Day Big Band. (Chicago 22)[modifica | modifica el codi]

  • gravat : Maig del 1995)
  • posició a les llistes : POP # 90

The Heart Of Chicago 1967-1997 (recopilació). (Chicago 23)[modifica | modifica el codi]

  • gravat : Abril del 1997
  • posició a les llistes: POP # 55; UK # 21

The Heart Of Chicago 1967-1998 Volume II (recopilació). (Chicago 24)[modifica | modifica el codi]

  • Data gravació : el 1998
  • Posició a les llistes: POP #154 (Maig del 1998) - POP # 154

What's it gonna be Santa? (Chicago 25)[modifica | modifica el codi]

Sortida al mercat americà: (Agost del 1998). No publicat a Espanya. Posició a les llistes :US #47 (Agost del 1998) US # 47

Chicago, Live In Concert. (Chicago 26)[modifica | modifica el codi]

  • Publicat a Amèrica : Octubre del 1999

The Very Best Of: Only The Beginning (recopilació). (Chicago 27)[modifica | modifica el codi]

  • Publicat a Amèrica : Juliol de 2002
  • Posició a les llistes : POP # 38; UK # 11

The Box, (recopilatori) (Chicago 28)[modifica | modifica el codi]

  • Publicat a Amèrica : Juliol del 2003
  • Caixa amb 4 Cd's que contenen 100 cançons i un DVD amb un concert del 1972, i un altre promocional del Chicago XIII.

Love Songs (recopilació). (Chicago 29)[modifica | modifica el codi]

  • Publicat a Amèrica : Gener del 2005
  • Posició a les llistes : POP # 57

Chicago XXX[modifica | modifica el codi]

  • Publicat a Amèrica : Març del 2006
  • Posició a les llistes : POP # 41

The Best Of Chicago: 40th Anniversary Edition (recopilació).(Chicago 31)[modifica | modifica el codi]

  • Data publicació a Amèrica : Octubre del 2007
  • Posició a les llistes: POP # 100

Stone of Sisyphus (XXXII)[modifica | modifica el codi]

  • Publicat a Amèrica : Juny del 2008. No publicat a Espanya
  • Posició a les llistes POP # 122
  • Legendari "album perdut" de Chicago. Gravat el 1993. El executius de la Warner Bros refusarem publicar-lo al considerarlo experimental, malgrat que l'album retorna al so original dels tres primers albums i fuig del so soft-rock d'en Cetera que ha marcat la banda l'últim decenni. Finalment el 17 de juny del 2008 va ser publicat per la nova discogràfica Rhino.[4]

POP: Billboard 200 Album Chart; UK: UK Album Chart

Albums fora de numeració[modifica | modifica el codi]

Live in Japan (1972)[modifica | modifica el codi]

  • Cançons : 1. Dialogue, Pt. 1 & II (Live In Japan) 6:55, 2. A Hit By Varese (Live In Japan) 4:43, 3. Lowdown (Live In Japan) 4:14, 4. State Of The Union (Live In Japan) 8:14, 5. Saturday In The Park (Live In Japan) 4:19, 6. Make Me Smile (Live In Japan) 3:17, 7. So Much To Say, So Much To Give (Live In Japan) 0:59, 8. Anxiety's Moment (Live In Japan) 1:02, 9. West Virginia Fantasies (Live In Japan) 1:32, 10. Colour My World (Live In Japan) 3:22, 11. To Be Free (Live In Japan) 2:17, 12. Now More Than Ever (Live In Japan) 1:36, 13. Beginnings (Live In Japan) 6:36, 14. Mississippi Delta City Blues (Live in Japan) 5:38, 15. Song For Richard And His Friends (Live In Japan) 7:54, 16. Does Anybody Really Know What Time It Is? (Free form Intro) (Live In Japan) 6:15, 17. Does Anybody Really Know What Time It Is? (Live In Japan) 3:53, 18. Questions 67 and 68 (Live In Japan) 4:51, 19. 25 Or 6 To 4 (Live In Japan) 9:14, 20. I'm A Man (Live In Japan) 10:43 Album Only, 21. Free (Live In Japan).

The Innovative Guitar of Terry Kath[modifica | modifica el codi]

Disc homenatge a l'extraordinari primer guitarrista de la formació Terry Kath,[5] mort el 28 de gener de 1978, mentres jugaba amb una pistola.

  • Cançons: 1. Once Or Twice (LP Version) 3:03, 2. I'm A Man (LP Version) 7:42, 3. Dialogue (Part One & Part Two) 7:29, 4. Ain't It Blue? (LP Version) 3:30, 5. 25 Or 6 To 4 (Live Version) 7:44, 6. Mississippi Delta City Blues (Live in Japan) 5:38, 7. Listen (LP Version) 3:24, 8. Southern California Purples (LP Version) 6:28, 9. Darlin' Dear (LP Version) 2:57, 10. An Hour In The Shower: A Hard Risin' Morning Without Breakfast/ Off To Work/ Fallin' Out/ Dreamin' Home/ Morning Blues Again 5:37, 11. In The Country (LP Version) 6:35, 12. I Don't Want Your Money (LP Version) 4:47, 13. Scrapbook (LP Version) 3:30, 14. Free Form Guitar (LP Version).

Pelicula[modifica | modifica el codi]

Electra Glide in Blue, el 1973. Pelicula[6] dirigida pel productor de Chicago James William Guercio, on intervenen com a secundaris quatre membres del grup: Peter Cetera (Bob Zemko), Terry Kath (Killer), Lee Loughnane (Pig Man), i Walter Parazaider (Loose Lips). La pelicula al final, té una magnifica cançó de Guercio i Kath, interpretada per Terry Kath, "Tell Me",[7] i no apareguda en cap album del grup.

Singles i posicions a les llistes Billboard[modifica | modifica el codi]

  • Year Song Chart Chart Position (fer taula)
  • 1969 Questions 67 & 68 Pop Single 71.
  • 1970 25 or 6 to 4 Pop Single 4.
  • 1970 Does Anybody Really Know What Time It Is? Adult Contemporary 5.
  • 1970 Make Me Smile Pop Single 9.
  • 1971 Beginnings Adult Contemporary 1.
  • 1971 Beginnings Pop Single 7.
  • 1971 Colour My World Pop Single 7.
  • 1971 Does Anybody Really Know What Time It Is? Pop Single 7.
  • 1971 Free Pop Single 20.
  • 1971 I'm A Man Pop Single 49.
  • 1971 Lowdown Pop Single 35.
  • 1971 Questions 67 & 68 Pop Single 24.
  • 1972 Dialogue (Part 1 & 2) Pop Single 24.
  • 1972 Saturday In The Park Pop Single 3.
  • 1973 Feelin Stronger Everyday Pop Single 10.
  • 1973 Just You 'N' Me Adult Contemporary 7.
  • 1973 Just You 'N' Me Pop Single 4.
  • 1974 (I've Been) Searchin So Long Pop Single 9.
  • 1974 Call On Me Adult Contemporary 1.
  • 1974 Call On Me Pop Single 6.
  • 1974 Wishing You Were Here Adult Contemporary 1.
  • 1974 Wishing You Were Here Pop Single 11.
  • 1975 Brand New Love Affair (Part 1 & 2) Pop Single 61.
  • 1975 Harry Truman Pop Single 13.
  • 1975 Old Days Adult Contemporary 3.
  • 1975 Old Days Pop Single 5.
  • 1976 Another Rainy Day In New York City Adult Contemporary 2.
  • 1976 Another Rainy Day In New York City Pop Single 32.
  • 1976 If You Leave Me Now Adult Contemporary 1.
  • 1976 If You Leave Me Now Pop Single 1.
  • 1977 Baby What A Big Surprise Pop Single 4.
  • 1977 You Are On My Mind Pop Single 49.
  • 1978 Alive Again Pop Single 14.
  • 1978 Little One Pop Single 44.
  • 1978 Take Me Back To Chicago Pop Single 63.
  • 1979 Gone Long Gone Pop Single 73.
  • 1979 Must Have Been Crazy Pop Single 83.
  • 1979 No Tell Lover Adult Contemporary 5.
  • 1979 No Tell Lover Pop Single 14.
  • 1979 Street Player Black Singles 91.
  • 1980 Thunder & Lightning Pop Single 56.
  • 1982 Hard To Say I'm Sorry Adult Contemporary 1.
  • 1982 Hard To Say I'm Sorry Pop Single 1.
  • 1982 Love Me Tomorrow Adult Contemporary 8.
  • 1982 Love Me Tomorrow Pop Single 22.
  • 1983 What Your Missing Pop Singles 81.
  • 1984 Hard Habit To Break Adult Contemporary 3.
  • 1984 Hard Habit To Break Billboard Hot 100 3.
  • 1984 Stay The Night Billboard Hot 100 16.
  • 1984 You're The Inspiration Billboard Hot 100 3.
  • 1984 You're The Inspiration Adult Contemporary 1.
  • 1985 Along Comes A Woman Adult Contemporary 25.
  • 1985 Along Comes A Woman Billboard Hot 100 14.
  • 1985 Along Comes A Woman Mainstream Rock 10.
  • 1986 25 or 6 to 4 Billboard Hot 100 48.
  • 1986 Will You Still Love Me Adult Contemporary 2.
  • 1986 Will You Still Love Me Billboard Hot 100 3.
  • 1987 If She Would Have Been Faithful Adult Contemporary 9.
  • 1987 If She Would Have Been Faithful Billboard Hot 100 17.
  • 1988 I Don't Wanna Live Without Your Love Adult Contemporary 5.
  • 1988 I Don't Wanna Live Without Your Love Billboard Hot 100 3.
  • 1988 Look Away Billboard Hot 100 1.
  • 1989 We Can Last Forever Adult Contemporary 12.
  • 1989 We Can Last Forever Billboard Hot 100 55.
  • 1989 What Kind Of Man Would I Be? Adult Contemporary 2.
  • 1989 What Kind Of Man Would I Be? Billboard Hot 100 5.
  • 1989 Your Not Alone Adult Contemporary 9.
  • 1989 Your Not Alone Billboard Hot 100 10.
  • 1990 Hearts In Trouble Billboard Hot 100 75.
  • 1997 Here In My Heart Adult Contemporary 1.
  • 1998 All Roads Lead to You Adult Contemporary 14.
  • 1999 Show Me A Sign Adult Contemporary 28.
  • 2006 Feel Adult Contemporary 19.
  • 2006 Feel Hot AC Tracks 19.
  • 2006 Love Will Come Back Adult Contemporary 38.
  • 2006 Love Will Come Back Hot AC Tracks 21.

[8]

Calendari dels membres[modifica | modifica el codi]

Lou Pardini Keith Howland Bruce Gaitsch Tris Imboden Dawayne Bailey Jason Scheff Kenny Cetera Bill Champlin Marty Grebb Chris Pinnick Donnie Dacus Laudir de Oliveira Terry Kath Peter Cetera Danny Seraphine Walter Parazaider Lee Loughnane James Pankow Robert Lamm

Subs (By Year)
Nick Lane - trombone (since 1999)
Larry Klimas - woodwinds (since 2003)
Ray Hermann - woodwinds (since 2005)
Tom Timko - woodwinds (2005)
Lee Thornburg - trumpet (1992 and recently)
Steve Jankowski - trumpet (1992, 2006, 2007)
Brian Hicks - trumpet (1976)
Lou Pardini - keyboards, vocals (September 2007 and Replacing Bill Champlin as of August 2009)
Drew Hester - drums (2009)



Notes[modifica | modifica el codi]

  1. William Ruhlmann. Chicago. Biography, Allmusic.com. Retrieved on: 2009-06-23.
  2. Recording Industry Association of America. Gold and Platinum - Top Selling Artists.
  3. Robert Dimery: 1001 discos que hay que escuchar antes de morir, Grijalbo, Barcelona, 2005, pag.181, ISBN 84-253-3978-2
  4. [enllaç sense format] http://www.rhino.com/artist/chicago
  5. Biografia de Kath per Greg Prato al web VH1
  6. Trailer oficial de Electra Glide in Blue http://www.youtube.com/watch?v=7JM_Um80-iE
  7. Final de la pelicula Electra Glide in Blue amb la cançó "Tell me" http://www.youtube.com/watch?v=WEfv-xNQXBg
  8. https://chicagomerch.com/singles.php

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chicago (grup) Modifica l'enllaç a Wikidata

Plantilla:Chicagoband