Claudetita
 Claudetita | |
|---|---|
 Cristalls de claudetita de Califòrnia  | |
| Fórmula química | As₂O₃ |
| Epònim | Frederic Just Claudet (en)  |
| Localitat tipus | Mina São Domingos, Corte do Pinto, Mértola, Districte de Beja, Portugal |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.01 |
| Dana | 4.3.10.1 |
| Heys | 7.13.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,33Å; b = 12,98Å; c = 4,54Å; β = 94,27° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc |
| Macles | macles de penetració o de contacte en {100}, comunes |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Fractura | fibrosa |
| Tenacitat | elàstica |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,870 nβ = 1,920 nγ = 2,010 |
| Birefringència | δ = 0,140 |
| Angle 2V | mesurat: 58°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1868 |
| Símbol | Cdt |
| Referències | [1] |
La claudetita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al grup de la claudetita. Rep el seu nom de F. Claudet, químic francès qui va descriure per primera vegada el mineral.
Característiques[modifica]
La claudetita és un òxid de fórmula química As₂O₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És un mineral dimorf de l'arsenolita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la claudetita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1868 a la mina São Domingos, a Corte do Pinto, al districte de Beja, a Portugal. Ha estat descrita a altres indrets arreu del planeta, tot i que els jaciments on s'hi pot trobar són escassos.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudetita |
- ↑ «Claudetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2017].