Estibioclaudetita
 Estibioclaudetita | |
|---|---|
 Cristall d'estibioclaudetita de la localitat tipus | |
| Fórmula química | AsSbO₃ |
| Epònim | claudetita i antimoni  |
| Localitat tipus | mina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.01 |
| Dana | 4.3.10.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,5757Å; b = 13,1288Å; c = 5,4216Å; β = 95,039° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-028 |
| Símbol | Scld |
| Referències | [1] |
L'estibioclaudetita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la claudetita. Rep el seu nom de la seva composició química i la seva relació amb la claudetita.
Característiques[modifica]
L'estibioclaudetita és un òxid de fórmula química AsSbO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibioclaudetita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto, al nord de Namíbia. També ha estat descrita en altres dos indrets: les mines de Borgofranco, a Biò, a la província de Torí (Piemont, Itàlia), i a Waitschach, a Caríntia (Alemanya).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibioclaudetita |
- ↑ «Stibioclaudetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2017].