Karelianita
 Karelianita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | V₂3+O₃ |
| Localitat tipus | Dipòsit de coure i zinc d'Outokumpu, jaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au d'Outokumpu, Carèlia Septentrional, Finlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.04 |
| Dana | 4.3.1.4 |
| Heys | 7.12.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,95Å; c = 14Å; |
| Grup espacial | space group R-3c (en)  |
| Color | negre |
| Duresa | 8 a 9 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Impureses comunes | Fe, Cr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1963 |
| Símbol | Kar |
| Referències | [1] |
La karelianita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites. Rep el seu nom del cinturó d'esquists de Carèlia, la regió de Finlàndia on es va trobar el mineral.
Característiques[modifica]
La karelianita és un òxid de fórmula química V₂3+O₃. És l'anàleg amb vanadi del corindó, de l'eskolaïta i l'hematites. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 8 i 9.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karelianita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1963 al dipòsit de coure i zinc d'Outokumpu, al jaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au de la mateixa localitat, a Carèlia Septentrional, Finlàndia. Aquesta espècie també a estat descrita a les illes Fiji, Gabon, Alemanya, Itàlia, Madagascar, Rússia i Tanzània.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karelianita |
- ↑ «Karelianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 abril 2017].