Clinocottus analis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Cottidae |
| Gènere | Clinocottus |
| Espècie | Clinocottus analis Girard, 1858 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Clinocottus analis és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids.[2]
Descripció[modifica]
- Fa 18 cm de llargària màxima.[3][4]
- Té un cos allargat amb un cap ample i aplanat.[5]
- Presenta una boca amb moltes dents.[5]
- No té escates.[5]
- Presenta brànquies cobrint tota l'espina dorsal que acaba en dues espines afilades.[5]
- Presenta 3 tipus d'aletes diferents, cada una conté entre 12-15 radis espinosos:
- Dorsals
- Anals
- Caudals: tenen una forma arrodonida i són més fosques que la resta del cos. [5]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba al Pacífic oriental central: des del cap Mendocino (nord de Califòrnia, els Estats Units) fins a les costes centrals de la Baixa Califòrnia (Mèxic).[3][6][7][8][9][10][11]
.svg)
Hàbitat[modifica]
És un peix marí, demersal, no migratori i de clima subtropical que viu entre 0-18 m de fondària.[3]
Es troben comunament a prop de àrees en roques, especialment a zones intermareals de 19 m de profunditat.[12] En l’etapa larval són més abundants en aigües poc profundes (15 m) que en alta mar (22-75 m) i més abundants a prop de les regions marítimes rocoses que en les platges.[5] A mesura que creixen, els individus es desplacen a pous intermareals cada vegada més grans, més profunds.[5]
La temperatura de les aigües son habita oscil·la entre 6-22 °C.[5]
Depredadors[modifica]
Als Estats Units és depredat pel bernat americà (Ardea herodias), Leucophoyx thula i Catoptrophorus semipalmatus.[13]
Alimentació[modifica]
És principalment carnívor, s’alimenta d’una gran varietat de invertebrats (crustacis, mol·luscs i petites preses betòniques) associats a algues de les aigües intermareals.[12]
Metabolisme[modifica]
Tenen la capacitat de respirar aire i poden sobreviure fins a 24 hores fora del aigua.[12][5]
Són capaços d’adaptar-se a ràpides fluctuacions de temperatura i de salinitat.[5]
Reproducció[modifica]
Presenten una reproducció ovípara amb fecundació interna.[12]
La fresa es produeix en aigües costaneres poc profundes, i cada femella pot arribar a posar entre 50 i 1300 ous varies vegades al any.[12]
La mida de les larves és de 12-25 mm i poden arribar fins a una mida de 50-60 mm de longitud total.[5]
Comportament[modifica]
No són peixos migratoris.[12]
Es poden camuflar gràcies als subtils canvis de coloració corporal.[5] Les taques corporals acostumen a ser de color verd, negre verdós, marró verdós i tons vermellosos.[5][12]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans i capaç de respirar aire quan és fora de l'aigua.[3][14]
La dinàmica de població de Clinocottus analis és altament estacional.[5] En general, el creixement i la fertilitat tenen el seu màxim des de principis de primavera fins a l’estiu. No obstant, la supervivència no és estacional.[5]
Tenen el plasma de color verd degut a la biliverdina que s'uneix als complexos proteics.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
- ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 Davis, Jld; Levin, La «Importance of pre-recruitment life-history stages to population dynamics of the woolly sculpin Clinocottus analis» (en anglès). Marine Ecology Progress Series, 234, 2002, pàg. 229–246. DOI: 10.3354/meps234229. ISSN: 0171-8630.
- ↑ Boyle, K.S. i M.H. Horn, 2006. Comparison of feeding guild structure and ecomorphology of intertidal fish assemblages from central California and central Chile. Mar. Ecol. Prog. Ser. 319:65-84.
- ↑ Fitch, J.E. i R.J. Lavenberg, 1975. Tidepool and nearshore fishes of California. California Natural History Guides:38. University of California Press, Berkeley and Los Angeles, Califòrnia. 156 p.
- ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
- ↑ Shanks, A.L. i G.L. Eckert, 2005. Population persistence of California Current fishes and benthic crustaceans: a marine drift paradox. Ecol. Monogr. 75:505-524.
- ↑ Wells, A.W., 1986. Aspects of the ecology and life history of the woolly sculpin, Clinocottus analis from southern California. Calif. Fish Game 72:213-226.
- ↑ Yoshiyama, R.M., C. Sassaman i R.N. Lea, 1986. Rocky intertidal fish communities of California: temporal and spatial variation. Environ. Biol. Fish. 17(1):23-40.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 «Woolly Sculpin» (en anglès americà), 08-02-2017. [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Martin, K.L.M. i C.R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. p. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
Bibliografia[modifica]
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- Davis, J.L.D., 2001. Diel changes in habitat use by two tidepool fishes. Copeia (3):835-841.
- Gibson, R.N., 1999. Movement and homing in intertidal fishes. p. 97-125. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
- Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951): 621-644.
- Keys, A.B., 1930. The measurement of the respiratory exchange of aquatic animals. Biol. Bull. 59:187-198.
- Kinziger, A.P., R.M. Wood i D.A. Neely, 2005. Molecular systematics of the genus Cottus (Scorpaeniformes: Cottidae). Copeia (2):303-311.
- Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
- Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
- Yoshiyama, D.M. i C. Sassaman, 1987. Geographical patterns of allozymic variation in three species of intertidal culpins. Environ. Biol. Fish. 20(3):203-218.