Clinoferrosuenoïta

Clinoferrosuenoïta
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula química	☐{Mn2+₂}{Fe2+₅}(Si₈O22)(OH)₂
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.07
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	no determinat
Exfoliació	{110} (en)
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	no determinada
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,638 nβ = 1,651 nγ = 1,665
Angle 2V	mesurat: 89° to 92°, calculat: 90°
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Referències

La clinoferrosuenoïta, també coneguda com a manganogrunerita, és un mineral de la classe dels silicats. Rebia el seu nom en al·lusió a la seva composició, que conté manganès, i la seva relació amb la grunerita. En ser descoberta va ser anomenada dannemorita, duent el nom de la seva localitat tipus, sent reanomenada el 1997 a manganogrunerita. Va rebre aquest segon nom fins la reestructuració del supergrup dels amfíbols de l'any 2012, en que va rebre el nom actual de clinoferrosuenoïta.

Característiques

La clinoferrosuenoïta és un silicat de fórmula química ☐{Mn²⁺₂}{Fe²⁺₅}(Si₈O₂₂)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinoferrosuenoïta pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Dannemora, a la localitat homònima dins el municipi d'Östhammar, a la província d'Uppland, a Suècia. Tot i no ser gens abundant ha estat descrita en altres indrets, sent present a tots els continents d'arreu del planeta excepte a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Serrana, a El Molar, a la comarca del Priorat (Tarragona).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clinoferrosuenoïta