Corb reig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corb reig
Maigre11.jpg
142 ombrina.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Sciaenidae
Gènere: Argyrosomus
(De la Pylaie, 1835)[1]
Espècie: A. regius
Nom binomial
Argyrosomus regius
(Asso, 1801)[2][3]
Sinònims
  • Argyrosomus procerus (De la Pylaie, 1835)
  • Argyrosomus regium (Asso, 1801)
  • Cheilodipterus aquila (Lacépède, 1803)
  • Perca regia (Asso, 1801)
  • Perca vanloo (Risso, 1810)
  • Sciaena aquila (Lacépède, 1803)
  • Sciaena regius (Asso, 1801)[4]
Corb reig
Exemplar capturat a Dakhla (el Sàhara Occidental).
Otòlits de corb reig

El reig, el corb reig, el corball, el corball blanc, la corballina o la corbina (Argyrosomus regius) és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir 230 cm de longitud total[6] i 103 kg de pes.[7]
  • La segona aleta dorsal és dues vegades tan llarga com la primera.[8][9]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja peixos (encalça clupeids i mugílids) i crustacis.[9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc a la primavera i l'estiu.[9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix de clima subtropical i bentopelàgic que viu entre 15-300 m de fondària.[9][10]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic oriental: des de Noruega fins a Gibraltar i la República del Congo, incloent-hi la Mediterrània i la Mar Negra. Ha colonitzat el Mar Roig a través del Canal de Suez.[11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. De la Pylaie, 1835. Recherches, en France, sur les poissons de l'Océan, pendant les années 1832 et 1833. A: Mem. Congr. Sci. France, 2nd Sess., Poitiers, 1834. Rouen. Recherches France . 524-534.
  2. BioLib (anglès)
  3. Asso, I. de, 1801. Introducción á la ichthyologia oriental de España. An. Cienc. Nat. Inst. José Acosta, Madrid, v. 4 (núm. 10): 28-52, Pls. 34-35.
  4. «Argyrosomus regius». Catalogue of Life. (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  7. Quéro, J.-C. i J.-J. Vayne, 1987. Le maigre, Argyrosomus regius (Asso, 1801) (Pisces, Perciformes, Sciaenidae) du Golfe de Gascogne et des eaux plus septentrionales. Rev. Trav. Péches Marit. 49(1-2):35-66.
  8. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 FishBase (anglès)
  10. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  11. FishBase (anglès)
  12. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  13. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  14. Brito, A., P.J. Pascual, J.M. Falcón, A. Sancho i G. González, 2002. Peces de las Islas Canarias. Catálogo comentado e ilustrado. Francisco Lemus, La Laguna (Santa Cruz de Tenerife), 419 p.
  15. Chao, L.N., 1986. Sciaenidae. p. 865-874. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Volum 2. Unesco, París.
  16. Chao, L.N. i E. Trewavas, 1990. Sciaenidae. p. 813-826. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  17. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  18. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  19. Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, França. 165 p.
  20. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  21. Fischer, W. i G. Bianchi (eds.), 1984. FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Prepared and printed with the support of the Danish International Development Agency (DANIDA). FAO, Roma. Vol. 1-6: pag. var.
  22. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  23. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  24. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  25. Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  26. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  27. Rafail, S.Z., 1971. Investigation on Sciaenidae and Moronidae catch and on the total catch by beach seine on U.A.R. Mediterranean Coast. Coun. Gen. Peches Médit. Stud. Rev. (48):1-26.
  28. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  29. Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. p. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.) État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus, França. 115 p.
  30. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  31. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  32. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  33. Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  34. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Bainbridge, R., 1958. The speed of swimming as related to size and to the frequency and amplitude of the tail beat. J. Exp. Biol. 35(1):109-133.
  • Caverivière, A. i G.A.R. Andriamirado, 1997. Minimal fish predation for the pink shrimp Penaeus notalis in Senegal (West Africa). Bull. Mar. Sci. 61(3):685-695.
  • Chakroun, N. i M.H. Ktari, 1981. Diet of the Sciaenidae (Fishes Teleosteans) of the Tunis Bay. Bull. Inst. Natl. Sci. Tech. Oceanogr. Peche Salammbo. 8:69-80.
  • Diaw, A.A., 1976. Un vocabulaire Wolof de la faune au Senegal. Les Langues Nationales au Senegal, núm. 67. Centre de Linguistique Appliquee de Dakar.
  • Drjagin, P.A., 1932. Arctogadus, eine neue Gadidengattung aus Nordostsibirien. Zool. Anz. 98(5/6):151-154.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Griffiths, M.H. i P.C. Heemstra, 1995. A contribution to the taxonomy of the marine fish genus Argyrosomus (Perciformes: Sciaenidae), with descriptions of two new species from southern Africa. Ichthyol. Bull., J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 65, 40 p.
  • IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  • Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. p. 1-100. A: W. S. Hoar i D. J. Randall (eds.) Fish Physiology VII. Academic Press, Nova York.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]