Cortinari gros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cortinari gros
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Agaricomycetideae
Ordre: Agaricales
Família: Cortinariaceae
Gènere: Cortinarius
Espècie: C. praestans
Nom binomial
Cortinarius praestans

El cortinari gros (Cortinarius praestans, en llatí cortinarius significa "que porta cortina" i praestans vol dir "remarcable, eminent, alt") és un bolet de color llampant i de mida grossa, que no passa desapercebut.


Morfologia[modifica | modifica el codi]

És un bolet que, de jove, duu una cortina de fils fins, un entreteixit cotonós, que va des del marge del barret fins al peu. El marge del barret resta agafat al peu fins que el bolet no ha crescut prou i quan el barret s'obre i s'estén, la cortina s'esquinça: una part resta adherida al marge, mentre que la resta ho fa al peu, on es fa més visible quan maduren les espores, que són de color ferruginós, i que quan es desprenen de les làmines, queden atrapades entre els fils de la cortina.

Té un barret carnós, esfèric de jove, que pot arribar a fer més d'un pam, d'un bell color vinós violaci, viscós en temps humit, sostingut per un peu robust i alt, eixamplat a la part de sota, que pot aixecar vint o vint-i-cinc cm.

Les làmines són blanques al principi, però a mesura que maduren les espores prenen tonalitats brunes i de rovell.

La seua carn és blanca, d'olor suau de fruites.

Cortinaris grossos seccionats.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet de tardor que viu, preferentment, a les fagedes, sobre terrenys calcaris.

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És l'únic cortinari comestible d'una certa qualitat, per bé que convé menjar-se'l jove.

No és aconsellable recol·lectar cortinaris, entre els quals a penes n'hi ha cap de comestible i sí, en canvi, bastants de metzinosos, fins i tot el cortinari de muntanya (Cortinarius orellanus), mortal.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 156-157.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cortinari gros Modifica l'enllaç a Wikidata