Cova de les Mans
De Viquipèdia
La Cova de les Mans (en espanyol, Cueva de las Manos) és un lloc arqueològic i de pintures rupestres que es troba en el profund engorjat del Riu Pinturas,a l'oest de la província de Santa Cruz, Argentina. El seu interès rau en la bellesa de les pintures rupestres, així com en la seva gran antiguitat, datat fins al moment en 7.350 anys A.C. les inscripcions més antigues.
Es tracta d'una de les expressions artístiques més antigues dels pobles sud-americans i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La Cova de les Mans pertany a una sèrie de llocs arqueològics americans (Montaña Verde (Xile), Pedra Furada (Brasil), i Piedra Museo (Argentina), entre altres que estan qüestionant la tradicional teoria del poblament tardà d'Amèrica, per sostenir una teoria del poblament primerenc (pre-Clovis).
Un altre remot assentament proper va ser ubicat a Los Toldos, també a la província de Santa Cruz amb restes que daten de 10.500 anys A.C.
[edita] Característiques
La cova principal ha estat esculpida per l'erosió als elevats murs de contenció que acompanyen a la vall del riu Pinturas al nord-oest de la província de Santa Cruz; aquesta cova té diversos ràfecs, i presenta en el seu interior pintures rupestres realitzades durant un extens període que va des dels 13.000 a 9.000 anys BP (abans del Present).
En aquestes pintures s'observen figures que reprodueixen elements relacionats amb la vida quotidiana d'antics pobles caçadors/recol·lectors. De totes elles, les més cèlebres i antigues són les siluetes en negatiu de les mans (se n'han comptat 829) en certs casos superposades. També hi ha impressions en positiu de les mans (és a dir aconseguides mitjançant el recolzar la palma de les mans amb pintura en les parets).
Les siluetes van ser realitzades per antics mètodes d'aerografia (el material cromàtic s'aplicava en forma d'aerosol bufat a través dels buits medul·lars de petits ossos d'animals), el significat de les representacions és actualment hipotètic, encara que gairebé formaria part d'un ritual amb elevat component màgic (se suposa un intent d'"unió mística" entre els participants i les forces tel·lúriques. L'altra hipòtesi -menys ferma- és la que suggereix la intenció de "perpetuïtat" de qui van deixar l'empremta de les seves mans).
Tanmateix, es poden observar siluetes d'animals (principalment guanacs i choiques) principals components de la dieta dels antics pobles. És freqüent que es mostrin escenes de la cacera col·lectiva d'aquests animals.
Quant a la representació de la figura humana, aquesta també es troba, encara que en menor freqüència i amb formes lineals. Són més comuns els motius geomètrics (principalment espirals) que estarien representant simbòlicament a les avui ignotes deïtats. La gamma de colors dominants és la que implica el vermell, ocre, groc, verd, blanc i negre. Se'ls confeccionava amb fruits, plantes i roques mòltes. També per "màgia contagiosa" -segons la classificació de Fraser- s'usava la sang dels animals caçats.
Els temes responen a tres períodes diferents; el més antic -i menys abstracte- és ric en escenes de cacera; en el període intermedi sobresurten les mans que es troben acompanyades secundàriament per la representació d'animals aïllats; en l'últim període la temàtica preponderant és la de motius geomètrics amb significat misteriós.
Aquestes obres d'art van ser descobertes per a la cultura "occidental" el 1876 per l'explorador argentí Francisco Pascasio Moreno.
[edita] Enllaços externs
