Crèssida (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crèssida
Designació
Designació alternativa S/1986 U 3
Elements orbitals
Semieix major a: 61,800 Km
Excentricitat orbital e: 0,00036 ± 0,00011[1]
Període orbital P: 0,463569601 ± 0,000000013 d[1] d
Inclinació i: 0,006 ± 0,040° (a l'equador d'Urà)[1]°
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Massa: ~3,4×1017 kg[2] Kg
Diàmetre equatorial: Km
Període de rotació:  ?
Albedo: 0,08 ± 0,01[3]
0.07[4][5]
Magnitud aparent:  ?
Densitat: ~1,3 g/cm³ (presumible)[4]
Gravitació: ~0,013 m/s2[2] m/s²
Velocitat d'escapament: ~0,034 km/s[2] Km/s
Temperatura: ~64 K[2] K
Atmosfera
Composició:  ?
Pressió atmosfèrica:  ?
Descobriment
Data: 9 de gener de 1986
Descobridor(s): Stephen P. Synnott / Voyager 2


Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert el 9 de gener de 1986 gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2. Provisionalment va rebre el nom de S/1986 U 3.[6] Posteriorment va rebre el nom de Crèssida, en referència al personatge de l'obra de teatre de Shakespeare Tròilus i Crèssida . També se'l coneix com Uranus IX.[7]

Crèssida, Pòrtia i Ofèlia, en una imatge del Voyager 2

Crèssida pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou Bianca, Desdèmona, Julieta, Pòrcia, Rosalinda, Cupid, Belinda i Perdita.[3] Aquests satèl·lits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.[3] Encara que només es coneix l'òrbita,[1] el seu radi de 41 km[8] i el seu albedo geomètric de 0,08.[3]

En les imatges del Voyager 2 Crèssida apareix com un objecte allargat amb el seu eix major apuntant cap al planeta Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Crèssida és de 0.8 ± 0.3.[8] La seva superfície es de color gris.[8]

Crèssida podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacobson, R.A.. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, vol. 115, 1998, p. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 calculada en base a altres paràmetres
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Karkoschka, Erich. «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, vol. 151, 2001, p. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  4. 4,0 4,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
  5. Williams, Dr. David R.. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 2007-11-23. [Consulta: 2008-12-12].
  6. Smith, B. A.. «IAU Circular No. 4164», 1986-01-16. [Consulta: 2006-08-06].
  7. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 2006-07-21. [Consulta: 2006-08-06].
  8. 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich. «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, vol. 151, 2001, p. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  9. Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer. «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, vol. 125, 1, 1997, p. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs [modifica]