Sícorax (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sicorax
Designació
Designació alternativa Uranus XVII
Elements orbitals
Semieix major a: 12,179,000 Km
Excentricitat orbital e: 0.5224[1]
Període orbital P: 1288.28 d
Inclinació i: 159 (a l'eclíptica)[2]°
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Massa: ~2.3×1018 (estimada) Kg
Diàmetre equatorial: ~150 km (estimat)[2][3] Km
Període de rotació:  ?
Albedo: 0.04 (assumit)[2][3]
Magnitud aparent:  ?
Densitat: ~1.3 g/cm³ (assumida)
Gravitació: Superfície gravetat m/s²
Velocitat d'escapament: ~0.064 km/s (estimada) Km/s
Temperatura: 64 K (estimada) K
Atmosfera
Composició:  ?
Pressió atmosfèrica: 0
Descobriment
Data: 6 de setembre de 1997
Descobridor(s): Philip D. Nicholson,
Brett J. Gladman,
Joseph A. Burns,
John J. Kavelaars

Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà. Va ser descobert el 6 de setembre de 1997 per Brett J. Gladman, Philip D. Nicholson, Joseph A. Burns, i John J. Kavelaars conjuntament amb Caliban i se li assignà temporalment la designació S/1997 U 2.[4]

Oficialment va ser confirmat com Uranus XVII, i se li va donar el nom de Sicorax en relació al personatge Sicorax de l'obra de teatre La tempesta de Shakespeare.

Òrbita[modifica | modifica el codi]

Satèl·lits retrògrads irregulars d'Urà

Sicorax segueix una òrbita distant, més de 20 vegades més llunyana que el satèl·lit regular més llunyà d'Urà, Oberó. La seva òrbita és retrògrada, moderadament inclinada i excèntrica. Els seus paràmetres orbitals suggereixen que pot pertànyer, juntament amb Setebos i Pròsper, al mateix cúmul dinàmic, suggerint un origen comú. [5] El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregular d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representades pels segments que s'estenen des de l'pericentre fins a l'apocentre.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

El diàmetre de Sicorax s'estima en 150 km (assumint un albedo de 0.04)[2][3] fent que sigui el satèl·lit irregular més gran d'Urà, comparable en mida a Himalia, el satèl·lit irregular més gran de Júpiter.

El satèl·lit té una aparença vermellosa (índex de color B-V=0.87 V-R=0.44,[6] B-V=1.01 V-R=0.48[7]) més vermell que Himalia però menys vermell que la majoria d'objectes del Cinturó de Kuiper.

El període de rotació no s'ha pogut estimar definitivament (podria ser ~4 h).[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jacobson, R.A. (2003) URA066. «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». JPL/NASA, 2007-06-28. [Consulta: 2008-01-22].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Scott S. Sheppard, David C. Jewitt, and Jan Kleyna An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 129 (2005), pages 518–525. Preprint
  3. 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-12-20. [Consulta: 2009-03-10].
  4. GLADMAN, NICHOLSON, BURNS, KAVELAARS, MARSDEN, WILLIAMS & OFFUTT Discovery of two distant irregular moons of Uranus, Nature, 392 (1998), pp. 897 - 899
  5. Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Aksnes, Kaare Photometric survey of the irregular satellites,Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint
  6. Rettig, Terrence W.. «Implied Evolutionary Differences of the Jovian Irregular Satellites from a BVR Color Survey». Icarus, 154, 2001, pàg. 313–320. DOI: 10.1006/icar.2001.6715.
  7. 7,0 7,1 Maris, Michele. «Multicolor Photometry of the Uranus Irregular Satellites Sycorax and Caliban». The Astronomical Journal, 121, 5, May 2001, pàg. 2800–2803. DOI: 10.1086/320378 [Consulta: 14 setembre 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sícorax (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata