Sícorax (satèl·lit)
|
||||
|---|---|---|---|---|
| Designació | ||||
| Designació alternativa | Uranus XVII | |||
| Elements orbitals | ||||
| Semieix major a: | 12,179,000 Km | |||
| Excentricitat orbital e: | 0.5224[1] | |||
| Període orbital P: | 1288.28 d | |||
| Inclinació i: | 159 (a l'eclíptica)[2]° | |||
| Satèl·lit de | Urà | |||
| Característiques físiques | ||||
| Massa: | ~2.3×1018 (estimada) Kg | |||
| Diàmetre equatorial: | ~150 km (estimat)[2][3] Km | |||
| Període de rotació: | ? | |||
| Albedo: | 0.04 (assumit)[2][3] | |||
| Magnitud aparent: | ? | |||
| Densitat: | ~1.3 g/cm³ (assumida) | |||
| Gravitació: | Superfície gravetat m/s² | |||
| Velocitat d'escapament: | ~0.064 km/s (estimada) Km/s | |||
| Temperatura: | 64 K (estimada) K | |||
| Atmosfera | ||||
| Composició: | ? | |||
| Pressió atmosfèrica: | 0 | |||
| Descobriment | ||||
| Data: | 6 de setembre de 1997 | |||
| Descobridor(s): | Philip D. Nicholson, Brett J. Gladman, Joseph A. Burns, John J. Kavelaars |
|||
Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà. Va ser descobert el 6 de setembre de 1997 per Brett J. Gladman, Philip D. Nicholson, Joseph A. Burns, i John J. Kavelaars conjuntament amb Caliban i se li assignà temporalment la designació S/1997 U 2.[4]
Oficialment va ser confirmat com Uranus XVII, i se li va donar el nom de Sicorax en relació al personatge Sicorax de l'obra de teatre La tempesta de Shakespeare.
Taula de continguts |
Òrbita [modifica]
Sicorax segueix una òrbita distant, més de 20 vegades més llunyana que el satèl·lit regular més llunyà d'Urà, Oberó. La seva òrbita és retrògrada, moderadament inclinada i excèntrica. Els seus paràmetres orbitals suggereixen que pot pertànyer, juntament amb Setebos i Pròsper, al mateix cúmul dinàmic, suggerint un origen comú. [5] El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregular d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representades pels segments que s'estenen des de l' pericentre fins l'apocentre.
Característiques físiques [modifica]
El diàmetre de Sicorax s'estima en 150 km (assumint un albedo de 0.04)[2][3] fent que sigui el satèl·lit irregular més gran d'Urà, comparable en mida a Himalia, el sàtel·lit irregular més gran de Júpiter.
El satèl·lit té una aparença vermellosa (índex de color B-V=0.87 V-R=0.44,[6] B-V=1.01 V-R=0.48[7]) més vermell que Himalia però menys vermell que la majoria d'objectes del Cinturó de Kuiper .
El període de rotació no s'ha pogut estimar definitivament (podria ser ~4 h).[7]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Jacobson, R.A. (2003) URA066. «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». JPL/NASA, 2007-06-28. [Consulta: 2008-01-22].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Scott S. Sheppard, David C. Jewitt, and Jan Kleyna An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 129 (2005), pages 518–525 . Preprint
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-12-20. [Consulta: 2009-03-10].
- ↑ GLADMAN, NICHOLSON, BURNS, KAVELAARS, MARSDEN, WILLIAMS & OFFUTT Discovery of two distant irregular moons of Uranus, Nature, 392 (1998), pp. 897 - 899
- ↑ Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Aksnes, Kaare Photometric survey of the irregular satellites,Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint
- ↑ Rettig, Terrence W.; Walsh, Kevin; Consolmagno, Guy. «Implied Evolutionary Differences of the Jovian Irregular Satellites from a BVR Color Survey». Icarus, vol. 154, 2001, p. 313–320. DOI: 10.1006/icar.2001.6715.
- ↑ 7,0 7,1 Maris, Michele; Giovanni Carraro, Gabrielle Cremonese, Marco Fulle. «Multicolor Photometry of the Uranus Irregular Satellites Sycorax and Caliban». The Astronomical Journal, vol. 121, 5, May 2001, p. 2800–2803. DOI: 10.1086/320378 [Consulta: 14 setembre 2008].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sícorax (satèl·lit)  |
- Sycorax Profile (by NASA's Solar System Exploration)
- pàgines David Jewitt (anglès)
- Satèl·lits coneguts d'Urà (per Scott S. Sheppard) (anglès)
- Ephemeris IAU-NSES
