Culter
Culter , en diminutiu cultellus (en anglès coulter, en alemany del sud, das kolter, en francès, couteau) era el nom que es donava a un ganivet que només estava esmolat d'un costat que formava una línia recta. Acabava en punta i la part no esmolada era corbada.
S'usava generalment per matar els animals a casa o de cacera, i també pels sacrificis d'animals als altars dels déus, segons diuen Titus Livi i altres autors.[1][2] Marc Terenci Varró parla d'una expressió: bovem ad cultrum emere, comprar un bou per matar-lo, on el significat de culter és el mateix que sacrificar.[3]
Pel que sembla, el culter es protegia amb una beina. El sacerdot que feia el sacrifici no matava personalment les víctimes. Hi havia un ajudant especial, anomenat popa (sacrificador) o cultrarius, segons diu Suetoni.[4]
Culter designava també diversos tipus d'objectes tallants, com ara les navalles d'afaitar[5] i els ganivets de cuina, de mida més petita, i que sempre es designaven amb un qualificatiu: culter tonsorius, culter coquinaris. Els ganivets usats per la fruita s'anomenaven cultellus, i acostumaven a ser d'os o de vori.[6] Plini el Vell també diu que la paraula culter s'aplicava a la part esmolada i punxeguda de l'arada.[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 48
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VII, 211
- ↑ Marc Terenci Varró. Rerum Rusticarum, II, 5
- ↑ Suetoni. Vides dels dotze cèsars: Calígula', 32
- ↑ Petroni. Satíricon, 108
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XII, 105
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XVIII, 171
- ↑ Smith, William (ed.). «Culter». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 18 març 2022].