Daura Mangara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1993  (30 anys)Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afrocatalans |
| Activitat | |
| Ocupació | raper, poeta, activista social |
| Influències | |
| Instrument | Veu |
    | |
Daura Mangara (Banyoles, 19 de desembre de 1993) és un activista afrocatalà i cantant de rap i poeta. Fill de pares gambians, ha crescut a cavall entre la cultura i vida africanes a casa i els costums catalans al carrer.[1]
Biografia[modifica]
Després d'una joventut difícil, agreujada per la mort del pare, una sèrie de delictes el portaren, quan tenia vint anys, a ingressar en fins a tres ocasions al Centre Penitenciari Puig de les Basses, lloc on va començar a destil·lar les seves reflexions en versos que es convertiren en el seu primer disc, Poesia per bandits.[2]
El 2021, Mangara va ser el protagonista del curtmetratge documental Negre de merda, dirigit per Manel Serrat, en què es recullen les seves experiències de racisme institucional i de violència com a banyolí fill de migrants. El treball va guanyar el Premi del jurat i del públic a la categoria d'estudiants a l'In-edit Festival[3] i el Premi del públic a millor curtmetratge documental dels Premis VOC, convocats per Òmnium Cultural.[4]
Mangara ha treballat amb diverses entitats utilitzant el rap i la música com a eina pedagògica i també escriu en soninke, l'idioma que es parla en països com ara Mali, Mauritània, Gàmbia o el Senegal.
| « | Sóc el negre de merda que en els judicis surt culpable i he acumulat tanta ràbia que ni em voldria com a fill, no sé si faig rap per escapar de tanta marginació o si per ser la veu cantant de tanta discriminació. | » |
El 2023, TV3 va estrenar el programa divulgatiu El negre de Banyoles, que combina la poesia amb música, entrevistes, humor i ritme, del qual Daura Mangara n'és el presentador. El programa està plantejat com una road movie per les vides d'alguns dels grans noms de la poesia catalana dels darrers cinquanta anys, a través de les cases, els cafès, els carrers i els paisatges que van inspirar Mercè Rodoreda, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Josep Maria Espinàs, Clementina Arderiu i Montserrat Abelló.[5]
Discografia[modifica]
- Poesia per bandits (autoeditat, 2021)[6]
Referències[modifica]
- ↑ Azzouzi, Alaaddine. «Puc dir-li 'pava' a Rodoreda perquè no la tinc en un pedestal». Vilaweb, 01-02-2023. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑ Tisora, Anna. «Les paraules que Daura Mangara voldria no haver dit». Enderrock.cat, 18-02-2021. [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «Daura Mangara». CCCB. [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «‘Ferides' i ‘Savis de l'horta', premis VOC». El Punt Avui, 03-03-2020. [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ Castillón, Xavier. «Daura Mangara presenta ‘El negre de Banyoles'». El Punt Avui, 24-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑ Martín, Helena. «Les minories silenciades no hem de permetre que la societat parli per nosaltres», 01-02-2021. [Consulta: 4 abril 2021].