Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776.
Malgrat el seu caràcter d'universalitat, no inclou les dones (malgrat els intents posteriors d'aplicació), reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes. Un exemple d'aquesta situació el trobem a la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana d'Olympe de Gouges.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, és considerada com un instrument precursor dels Drets Humans. Actualment, els seus principis són de valor constitucional a la República Francesa.
Vegeu també
- Bill of Rights de 1689
- Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793
- Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795
- Declaració Universal dels Drets Humans
- Llibertats fonamentals
