Dhu Nuwas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Yusuf Ashar Yathar Dhu Nuwas fou rei toba de Himyar o Himiar, al Iemen. A la tradició àrab apareix com Zura ibn Tibban Asad (Yusuf fou el seu nom jueu, de vegades Yusuf Shurahbil). Una font àrab diu que era fill d'una jueva de Nisibe i que va succeir al seu pare. Un altra versió llegendària diu que el rei himiarita Maadi-Karib Yafur (Lahia ibn Yanuf) (vers 500-517 o 523) practicava actes antinaturals contra els joves nobles i Dhu Nuwas el va assassinar per evitar ser víctima, i fou proclamat rei. En tot cas no hi ha dubte per diverses dades, de que va succeir a Maadikarib Yafur, el qual apareix esmentat en una inscripció quan estava en campanya vers 522 contra al-Mundhir III rei lakhmida d'Hira. Stuart Munro-Hay proposa no obstant el 518 (i fins i tot el 517) com a data de final del regnat d'aquest rei considerant que l'era sabea començava el 109 aC i no al 115 aC.

El regnat de Dhu Nuwas (vers 523-525) hauria durat segons algunes fonts fins a 38 anys, cosa poc probable. Convertit al judaisme va perseguir als cristians de Nadjran, Mukha i Zufar vers 524 (persecucions testimoniades en tres inscripcions que donen el nom del rei com Yusuf Ashar que era el mateix personatge que Yusuf Dhu Nuwas) cosa que hauria provocat la intervenció etíop a petició de l'Imperi Bizantí. Una carta de Simeó Beth Arsham també esmenta la persecució (20 de gener del 524); aquesta carta permet suposar que va arribar al tron el 523. També se sap que Simeó fou enviat per l'emperador Justí I per negociar la pau amb Mundhir III a Ramla, al desert sirià, justament el 524. A Rambla al-Mundhir va rebre una carta de Dhu Nuwas que deia que "el rei que els abissinis han enviat contra nosaltres, és mort i jo sóc el rei de tota la regió himiarita" el que suggereix que els etíops ja havien fet una primera expedició, i per tant es creu que la carta de Simeó fent referència a la persecució correspon a una segona persecució i que abans n'hi havia hagut un altra a l'entorn del 521. Llavors el rei etíop va enviar un exèrcit que va ser enganyat per Dhu Nuwas i va ser aniquilat i l'emperador es va retirar deixant un virrei i una guarnició; Segons Cosmes Indicopleustes el negus buscava suport jurídic per reclamar Himyar des del 518 i les fonts abissínies donen a entendre que els cristians del Iemen pagaven directament els tributs al negus. Una teoria suggereix que el Maadikarib de la inscripció era en realitat el sobirà que va governar al final del segle abans de la conquesta persa o un altre rei amb el mateix nom. D'acord a la documentació existent, Dhu Nuwas va convidar (vers 524) al rei Mundhir III, que estava en guerra contra Bizanci al desert sirià, a imitar-lo i exterminar a tots els cristians si no renegaven de la fe de Crist. En les seves persecucions se sap que va derrotar als cristians a Zufar i va cremar la seva església; després es va dirigir a la costa cap a Mukha on va enviar al seu lloctinent Sharahil Yakbul Dhu Yazan. Relaciona 14000 morts i 11000 presoners. Després va assetjar Nadjran, setge que va durar alguns mesos. Daws Dhu Dhuluban va poder fugir i arribar a la cort de l'emperador bizantí on va demanar ajut. El maig del 525 un exèrcit aksumita ja estava intervenint a petició de l'emperador amb entre 70.000 i 120.000 homes.

Una altra versió sobre la pujada de Dhu Nuwas assenyala que Madikarib (o Maadikarib) hauria abdicat al haver portat al país a la ruïna econòmica, després de demanar un préstec de molts diners al cristià de Nadjran Rahma, diners que no podia retornar. Dhu Nuwas llavors, junt amb altres nobles himiarites, va assolir el poder i per evitar retornar el préstec va iniciar les persecucions; va tenir el suport de la tribu dels Dhu Yazan, dirigida per Sharahil Yakbul Dhu Yazan, que fou lloctinent de Dhu Nuwas en les persecucions de Zufar i Nadjran. Aquest personatge sembla que era l'avi de Sumayfa que sembla ser el rei o virrei que (segons Procopi) Hellestheaios d'Aksum va posar al tron després d'enderrocar a Dhu Nuwas; Sumayfa Ashwa apareix com Esimifaios, Sumu-Yafa' Ashwa' i Esimfey (a les inscripcions himiarites com SMYF'); és esmentat com a fidel de Dhu Nuwas el 524 i després com a enemic i convertit al cristianisme; el seu govern se situa en unes dates entre el 526 i 531, quan fou enderrocat per una part de les tropes abissínies que van proclamar al seu cap, Abraha, ex esclau d'un mercader bizantí d'Adulis. És probable que Dhu Nuwas pertanyés a la tribu dels Dhu Yazan. Segons les fonts siríaques Dhu Nuwas va morir en combat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sidney Smith, Events in Arabia in the 6th century, 1954
  • A Moberg, The book of the Himyarites, Lund 1924
  • J. Ryckmans, La persecution des Chrétiens Himyarites au sixiéme siècle, 1956