Dominick Elwes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dominick Elwes
Nom de naixement Bede Evelyn Dominick Elwes
Naixement 17 d'agost de 1931
Great Billing, Northamptonshire, Anglaterra
Defunció 5 de setembre de 1975 (als 44 anys)
Chelsea, Londres
Esposa Tessa Kennedy
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Art pintura
Educació Ladycross
Friends Academy (1940-1941)
St. Albans (1941-1944)
Downside (1945-1948)

Bede Evelyn Dominick Elwes, acreditat com Dominick Elwes o Dominic Elwes, (Billing Hall, Northamptonshire, 17 d'agost de 1931Chelsea (Londres), 5 de setembre de 1975) va ser un pintor de retrats anglès la fuga del qual amb una hereva l'any 1957 va ser un escàndol cèlebre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del també retratista Simon Elwes i de Gloria Rodd, al seu torn filla de Rennell Rodd, primer baró de Rennell, ambaixador del Regne Unit a Roma i membre del parlament anglès per part del partit conservador entre 1928 i 1932. Descendent de la família recusant Cary-Elwes, que inclou destacats clergues i bisbes anglesos, Elwes també era el nét del diplomàtic Gervase Cary Elwes (1866-1921) i de Winifride Mary Elizabeth Feildin, al seu torn filla del vuitè comte de Denbigh. La seva educació el portà a passar bona part de la seva infantesa (durant la Segona Guerra Mundial) als Estats Units, però després retornà a Anglaterra, on cursà estudis a una escola catòlica independent de Somerset.

Fuga matrimonial[modifica | modifica el codi]

Quan tenia 26 anys, Elweys va conèixer i volia casar-se amb Tessa Kennedy, de 19 anys, hereva de Geoffrey Ferrar Kennedy i Daška Ivanović, els quals no aprovaven la relació amorosa i s'hi interposaren servint-se de tutel·les.[1] El 27 de novembre de 1957, Geoffrey Kennedy va aconseguir una ordre judicial d'allunyament contra Elwes respecte la seva filla, impedint així que la parella formalitzés el matrimoni.[2][3][4] Ara bé, l'ordre no era vàlida més enllà d'Anglaterra o el país de Gal·les,[5] i després de comprometre's en territori escocès mentre els seguia la premsa,[4] la parella va fugir a L'Havana, on es casaren per la via civil el 27 de gener de 1958, acollits a l'hotel Hotel Habana Riviera, propietat del conegut mafiós Meyer Lansky.[6]

Quan la revolució de Fidel Castro amenaçà l'estabilitat del país, el matrimoni fou forçat a fugir en pastera amb dos exploradors de National Geographic que salpaven cap a Miamo. Des d'allà volaren a Nova York, on obtingueren una llicència de matrimoni el 31 de març.[7] L'endemà, la parella va repetir la cerimònia de matrimoni al Tribunal Suprem de Manhattan per assegurar que legalment estaven casats,[8] i el 15 de juliol s'embarcaren al SS Liberté rumb a Anglaterra. El dia després d'arribar, acompanyat per un advocat i la seva esposa, Elwes es va entregar a les autoritats i fou transferit a la presó de Brixton, on romangué dues setmanes esperant el judici per desobeir l'ordre judicial de retornar Tessa Kennedy als seus pares.[9] El jutge va acceptar que Elwes estimava la seva esposa,[1] i va ordenar que fos alliberat, a la vegada que establí que Kennedy romangués sota la tutela del tribunal. El matrimoni durà, doncs, vuit anys,[10] i tingué tres fills: el productor cinematogràfic Cassian Elwes, l'artista Damian Elwes i l'actor Cary Elwes.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Des de 1958 fins a la seva clausura l'any 1960, Elwes fou l'editor auxiliar de la revista Liliput. Des de llavors fins a 1962 va ser el director de Dome Press, on començà a publicar el setmanari Topic Magazine com a director editorial al costat de William Rees-Davies i Maurice Macmillan. L'any 1963, junt a Nicholas Luard, va publicar i va arribar a dirigir el Design Yearbook, que va evolucionar fins a l'empresa de packaging de llibres November Books,[11] servint a clients com l'editorial Thames & Hudson. L'any 1964 va publicar (amb Luard) el llibre Refer to Drawer: Being a Penetrating Survey of a Shameful National Practice – Hustling,[12] amb il·lustracions de John Glashan. En aquella època, Elwes va esdevenir un membre del sindicat nacional de periodistes.

Seguint les passes del seu pare, Elwes va passar a dedicar-se a la pintura de retrats, retratant la majoria de membres del Clermont Set. Al voltant de 1967 es va traslladar a Andalusia on, amb l'ajuda de l'arquitecte Philip Jebb[13][14] va dissenyar un complex d'apartaments de caràcter mediterrani que es va acabar de construir l'any 1970. Elwes també fou soci d'una perruqueria, Figurehead, a Knightsbridge, on s'hi podien contemplar retrats tant seus com del seu pare.

Elwes es va suïcidar amb una sobredosi de barbitúrics l'any 1975,[15] al voltant d'un mes després de la mort del seu pare i un mes abans de la mort de la seva mare.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • 1969 – Retrat de John Aspinall
  • 1971 – Retrat de Sir Vivian Naylor-Leyl
  • 1972 – Retrat de Lord Lucan[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Family law in the 20th century … – Google Books. Books.google.com [Consulta: 9 juliol 2010]. 
  2. San Antonio Light (11 desembre 1957, p. 9)
  3. Gossip: a history of high society, 1920-1970 By Andrew Barrow. p. 198
  4. 4,0 4,1 [1][Enllaç no actiu]
  5. «Mr. Dominic Elwes. Order by Roxburgh, J. for return to England from Scotland of Miss Tessa Kennedy (ward of court)». Nationalarchives.gov.uk. [Consulta: 2010-07-09].
  6. [2][Enllaç no actiu]
  7. New York Times (1 abril 1958, p. 2)
  8. New York Times (2 abril 1958, p. 63)
  9. «The Catalogue | Full Details | LCO 2/4756». The National Archives. [Consulta: 2010-07-09].
  10. Roger Wilkes (09 Set 2000). "Inside story: Stewart's Grove". The Telegraph. Consulta: 23 abril 2012.
  11. «Nicholas Luard – Obituaries, News». The Independent [London], 2004-05-28 [Consulta: 9 juliol 2010].
  12. Hits for the book at abebooks.co.uk.
  13. Louis Jebb. «Philip Jebb Architect – Home». Philipjebb.com. [Consulta: 2010-07-09].
  14. Jebb, Louis. «OBITUARY: Philip Jebb». The Independent [London], 1995-04-13.
  15. Roger Wilkes. «Inside story: Stewart's Grove». The Telegraph, 09 Sep 2000. [Consulta: 23 April 2012].
  16. Elwes, Dominic. «Portrait of Lord Lucan». ladylucan.co.uk, 1972.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]