Editorial Mir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Editorial Mir
Editora Mir
Edizioni Mir
دار مير موسكو
Éditions Mir
Mir publisher
Verlag Mir
Издательство «Мир»
Sector Editorial
Fundada Unió Soviètica Unió Soviètica, el 1946
Fundador(s) Consell de Comissaris del Poble
Seu Rússia Moscou
Productes Llibres
La seu de l'Editorial Mir a Moscou.

L'Editorial Mir (en rus: ИЗДАТЕЛЬСТВО МИР, transliterat com a Izdatelstvo Mir o bé Izdatel'stvo Mir), i que en català significa Editorial Pau, és una editorial que va publicar llibres soviètics traduïts a diversos idiomes i que actualment existeix com a empresa estatal de la Federació Russa.

Història[modifica | modifica el codi]

L'editorial de literatura cientificotècnica traduïda va ser fundada el 4 de maig de 1946 per decisió del Consell de Comissaris del Poble de l'URSS encapçalat per Stalin, amb el nom de "Editorial literatura estrangera", i estava encarregada de l'edició en rus de llibres estrangers sobre branques separades de ciència, art i literatura, l'estudi de la producció a l'estranger de ciències naturals, política, societat, literatura, i informació sistemàtica de les editorials centrals, les organitzacions científiques, els ministeris, els departaments i les biblioteques sobre la literatura nova que sortia a l'estranger.

El 1964 el Consell de Ministres de l'URSS, encapçalat per Aleksei Kosygin, decidí una reorganització d'aquesta editorial i l'"Editorial Estatal de la Literatura a les Llengües Estrangeres" (part d'aquesta editorial es reorganitzà amb l'Editorial Progrés), especialitzada en la traducció de llibres soviètics a diferents idiomes. Producte d'això rebé el nom d'Editorial Mir,[1] ubicada a Moscou; on eren concentrades les redaccions naturals (en rus) - científiques i de llengua; les redaccions humanitàries eren lliurades a l'Editorial Progrés. L'objectiu de la seva creació es va formular així: "donar a la ciència nacional la possibilitat de conèixer els novíssims assoliments de la ciència mundial, i als seus col·legues estrangers donar a conèixer les obertures científiques a l'URSS".

El 1990 l'Editorial Mir es fusionà amb altres sis editorials estatals: l'Espiga, el Transport, la Química, la Metalurgia, Legprombytizdat i Energoatomizdat. L'editorial augmentà així el seu caràcter científic introduint elements de la indústria, i la part dels llibres corresponent a autors soviètics va créixer conseqüentment. De 1990 a 1995 l'editorial Mir va publicar la seva última tirada en diferents idiomes. Actualment l'editorial s'encarrega de la producció de llibres de text en un ampli rang d'especialitats, des de cibernètica fins a la veterinària. D'ara endavant només publica edicions en rus.[2]

Però l'associació i la transformació de "MIR" en el conglomerat d'una branca de la indústria editorial no va ajudar a salvar la seva situació. Per Decisió del Tribunal arbitral de la ciutat de Moscou el 30 desembre 2008[3] l'editorial va ser declarada en fallida. Per la definició del Tribunal arbitral de la ciutat de Moscou del 2 juny 2009[4] el procés per l'assumpte va cessar, en vista que l'empresa va pagar per complet el deute davant els creditors i va continuar així la seva activitat empresarial.

Administracions decidides pel Consell de Ministres de l'URSS:[5]

(1946 - 1949) L'editorial estatal "Literatura Estrangera" del Consell de Ministres de l'URSS

(1949 - 1953) L'editorial "Literatura Estrangera" de l'Administració central pels assumptes de la indústria Polígrafa, les editorials i el comerç de llibres del Consell de Ministres de l'URSS.

(1953 - 1954) L'editorial "Literatura Estrangera" de l'Administració central de les editorials, la indústria polígraf i el comerç de llibres del Ministeri de la Cultura de l'URSS.

(1954 - 1957) L'editorial "Literatura Estrangera" de l'Administració central de les Editorials del Ministeri de la cultura de l'URSS.

(1957 - 1959) L'editorial "Literatura Estrangera" del Ministeri de Cultura de l'URSS.

(1959 - 1963) L'editorial "Literatura Estrangera" de l'Administració central de les editorials, la poligrafia i el comerç de llibres del Ministeri de cultura de l'URSS.

(1963 - 1965) L'editorial "Mir" del comitè Estatal Premsa del Consell dels Ministres de l'URSS.

(1965 - 1972) L'editorial "Mir" del Comitè de Premsa del Consell dels Ministres de l'URSS.

(1972 - 1978) L'editorial "Mir" del comitè Estatal del Consell dels Ministres de l'URSS pels assumptes de les editorials, la poligrafia i el comerç de llibres.

Sessions d'Organització Interna:

(1949, 1964, 1971, 1976, 1981) Els estatuts de l'editorial.

(1946 - 1981) Les ordres i les disposicions per l'activitat principal.

(1949 - 1972, 1974 - 1981) Les actes de les sessions de la direcció.

(1948, 1950-1972, 1974 - 1981) Les actes i els estenograma de les sessions del consell científicament-de redacció.

(1954, 1956, 1965, 1972, 1979 - 1981) el consell artístic de l'editorial, l'estenograma de les reunions de producció. Les llistes de la literatura produïda per l'editorial. Els plans temàtics de l'edició. Les notes dels empleats de l'editorial sobre el treball de les redaccions i els departaments.

Producció[modifica | modifica el codi]

L'editorial Mir publica la traducció al rus de monografies científiques publicades a l'estranger, materials didàctics i col·leccions temàtiques de matemàtiques, mecànica teorètica, física , química, biologia, astronomia, geofísica, geologia, energia, ciència dels materials i astronàutica. També publica una gran selecció de literatura de divulgació científica i de ficció científica. Al seu torn de l'editorial Mir surten traduccions a l'anglès, castellà, francès, italià, alemany i àrab de tots aquests temes publicats per escriptors soviètics.

El 1972 es produïen 540 títols i fullets diferents i gairebé 6 milions de còpies que es distribuïen en 100 països, a Llatinoamèrica mitjançant l'empresa estatal V/O Mezhdunaródnaya Kniga.

Així, tot i el teló d'acer diverses generacions de científics, professors i estudiants d'ambdós bàndols van poder disposar de llibres científics perfectament traduïts, que fins llavors no existien. No obstant això la glòria de "MIR" s'estenia més enllà dels límits del món científic: els lectors soviètics van poder gaudir per primera vegada de les novel·les de ficció científica de Sajmaka, Shekli, Asimov, o Bredberi. Des de l'ocàs de la Unió Soviètica, l'editorial Mir va ser monopolista en el camp de l'edició traduïda de llibres cientificotècnics i ciència-ficció estrangers.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

LLIÇONS POPULARS DE MATEMÀTIQUES

Darrer catàleg en castellà, quan l'editorial encara era de l'URSS.

Sobre la Demostració en Geometria
Sobre la Geometria de Lobachevski
Àlgebra Extraordinària
Algunes aplicac. de la mecànica a les matemàtiques
Anàlisi Matem. en el Camp de les Func Racionals
Àrees i Logaritmes
Característica euleriana
Construccions Geomètriques Mitjançant un Compàs
Criteris de Divisibilitat
Corbes Meravelloses
Desigualtats
Divisió de Figures en parts menors
Divisió d'un Segment en la Raó Donada
Divisió inexacta
Equacions Algebraiques de Graus arbitraris
Elements de la Teoria dels Jocs
Figures equivalents i equicompuestas
Fraccions Meravelloses
Funcions hiperbòliques
Gamma Simple. Com Construir les Gràfiques
Inducció a la Geometria
La Envolupant
La regla en construccions geomètriques
Línies Més Curtes. Problemes de variacions
Els Algorismes i la Resol. Automàtica de Problemes
Màquina de Post
Mètode Cinemàtic en Problemes Geomètrics
Mètode d'aproximacions successives
Mètode de coordenades
Mètode d'inducció matemàtica
Mètode de Montecarlo
Nombres de Fibonacci
Problemes Elementals de Màxim i Mínim
Projecció estereogràfica
Punts Fixos
Què és el Càlcul Diferencial?
Què és la Programació Lineal?
Rectes i Corbes
Representació de Figures Espacials
Resolució de Equacions en Nombres Enters
Sistemes d'equacions lineals
Sistemes de Desigualtats Lineals
Sistemes de numeració
Successions Recurrents
Teoremes de Configuració
Triangle de Pascal

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 55° 48′ 28.86″ N, 37° 39′ 15.60″ E / 55.8080167,37.6543333