El gat i la rata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El joc del gat i la rata és un joc d'acció i de persecució per a infants[1] que té moltes variants. El nom està inspirat del joc d'un gat que encalça la rata,[2] també utilitzat com a metàfora de relacions i conflictes humans que ha inspirat obres literàries o periodístiques,[3] per a descriure situacions conflictives en què hi ha una gran diferència de forces entre els contrincants,[4] on cadascú amaga secrets i armes per aconseguir els seus objectius.[5]

Variants[modifica | modifica el codi]

Variant valencianofrancobalear[modifica | modifica el codi]

En la variant descrita pel Diccionari català-valencià-balear i per la francesa Elisabeth Celnart, tradüida el 1839 per Mariano de Rementería y Fica el joc es desenvolupa de la següent manera:

Es formen en cercle els participants donant-se les mans: una noia col·locada al mig de la roda és la rata i un noi és el gat. Es gira ràpidament aixecant els braços perquè el gat pugui passar per sota i penetrar en el centre, al mateix temps que la rata aconsegueixi escapar-se per la part oposada. El gat salta al voltant donant miols i procurant trobar una entrada. Quan s'acosta a un costat s'estrenyen promptament els braços i aquell no perd temps a procurar obrir sinó que passa al lloc menys defensat. Si és hàbil, entra a la roda però al mateix temps se li proporciona sortida a la rata i llavors es procura tancar al gat estrenyent la cadena.

No obstant això, com la llei del joc és la de saltar i girar, el gat alert descobreix aviat un buit per on evadir-se i va a la rata, que es refugia en córrer a la roda, succeint poques vegades que no estiguin junts. Encara és més estrany que no aconsegueixi penetrar en la roda quan hi ha la rata en ella i que no l'atrapi obligant-la a donar una peça. En aquest cas el gat i la rata descansen fent part en la roda, posant-les altres successors. En la versió del segle XIX el joc segueix fins que tots els homes s'hagin esgotat i les dones s'hagin fet rates. Aquest joc és molt d'abocament i proporciona molt exercici.[6] Actualment no es té en compte el sexe del jugadors.[1][7]

Variant de Vila-real[modifica | modifica el codi]

Una altra variant és la de Vila-real: hi juguen diverses persones que van apilant damunt la taula les mans amb el puny tancat, fins a fer una torre. Després es dialoga:

  • Ací dins, que n’hi ha?
  • Un gatet i una rateta!
  • Perquè rinyen?
  • Per una molleta de pa!
  • El que s’enriurà, pagarà!

Tots desfan la pila i roden els seus punys, un entorn de l'altre, mentre fan soroll amb els llavis tancats i fan ganyotes per tal de moure a riure els altres. Quan algú comença a riure, paga alguna senzilla penyora o queda fora del joc, i es torna a començar.[8]

Variant videojoc[modifica | modifica el codi]

Com per quasi tots els jocs tradicionals, també van desenvolupar-se videojocs en línia o per a telecarregar a una consola de joc o un tauleta tàctil.[9]

El gat i la rata en l'art[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El gat i la rata Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «El gat i la rata». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Entrada «Gat, 9a» al Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactada per Francesc de Borja Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i d'Aina Moll Marquès, 10 vols., Palma, Editorial Moll, 1993. ISBN 8427300255
  3. Vegeu-ne un exemple a: «Madrid ens pren el pèl amb el finançament», El Punt Avui, 21 de març de 2009
  4. Sebastià Oliveras i Duran, «El joc del gat i la rata», Diccionari Pràcit i Complementari, La Busca Edicions, 2007 [Consulta el 5 de gener de 2014]
  5. Joan-Anton Benach, «Enigmes i enganys», La Vanguardia, 16 de novembre de 2012
  6. Mariano de Rementería y Fica, Manual completo de juegos de doscieda o tertulia, i de prendas, (castellà) 2a edició, Madrid, Norberto Llorenci, 1839, pàgines 3-4, es tracta d'una traducció castellana del llibre francès d'Elisabeth Celnart del qual el títol original no s'esmenta en la traducció.
  7. Ángel Gómez i Navarro, «El gat i la rata», Juegos tradicionales valencianos València, Carena Editors, 2001, pàgina 108, ISBN 9788487398544
  8. «Gat i rata», Jocs afectius per a infants
  9. Vegeu-ne un exemplar: «Joc Gat i rata en línia»
  10. traducció per Carles Unterlohner, Caterina Calafat de Katz und Maus, Barcelona, Edicions 62, 2001, 189 pàgines, ISBN 9788429748543
  11. Barcelona, Columna Edicions, 2003, pàgines 59-86, ISBN 9788466402798