Elionor d'Anglaterra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Elionor d'Anglaterra (desambiguació)».

Elionor d'Anglaterra (Falaise, França 1162 - Burgos 1214), princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Va néixer el 13 d'octubre de 1162 al castell de Domfront, a la Normandia, França, i fou la segona filla d'Enric II d'Anglaterra i de la seva dona, Elionor d'Aquitània.

Eleanor fou germanastra maternal de Marie de Xampanya i Àlix de França, fills ambdós del primer matrimoni de la seva mare amb Lluís VII de França. Així mateix era germana d'Enric, el rei jove, Matilde d'Anglaterra, Godofred II de Bretanya i dels reis Ricard I d'Anglaterra i Joan I d'Anglaterra.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1170 amb vuit anys la prometeren amb Alfons VIII de Castella, amb qui es casà el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos. Aquest matrimoni es realitzà per tal d'assegurar la frontera dels Pirineus. D'aquest matrimoni tingueren 11 fills:

La seva filla Elionor, casada amb el comte-rei d'Aragó, fou la que heretà la influència política de la seva mare, regnant al costat del seu marit.

Elionor persuadí la seva filla Berenguera de casar-se amb el rei de Lleó en interès de la pau. Quan Alfons VIII de Castella va morir, Elionor estava tant enfonsada que no pogué presidir l'enterrament del seu marit. La seva filla Berenguera fou la que va presidir la cerimònia. Elionor llavors va caure malalta i morí el 31 d'octubre de 1214, tan sols vint-i-vuit dies després del seu marit, sent enterrada al Monestir de Las Huelgas, prop de Burgos.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Anglaterra