Elvira de Hidalgo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elvira Juana Rodríguez Roglán

Elvira de Hidalgo
Naixement 28 de desembre de 1891
Vall-de-roures (Terol)
Defunció 21 de gener de 1980
Milà (Itàlia)
Nacionalitat espanyola
Ocupació soprano, mestra

Elvira Juana Rodríguez Roglán coneguda artísticament com a Elvira de Hidalgo (Vall-de-roures, 28 de desembre de 1891 - Milà, 21 de gener de 1980) va ser una soprano de coloratura i mestra de cant.[1]

Va ser important representant del bel canto, amb papers com Rosina en Il barbiere di Siviglia, La sonnambula, La fille du régiment i Lucia di Lammermoor. Com a mestra, va tenir un important paper en el renaixement del bel canto després de la segona guerra mundial. La seva alumna més cèlebre va ser la soprano grega Maria Callas.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De menuda es va traslladar a Barcelona, on va començar a estudiar cant al Conservatori Superior del Liceu amb la soprano Conxita Bordalba[2] i amb Maria Barrientos. Va culminar els estudis a Milà amb el mestre Melcior Vidal.[2] Es va presentar per primera vegada l'any 1908 en el Teatro di San Carlo de Nàpols, cantant la Rosina de Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini.

Inicià una brillant carrera que la va dur pels principals teatres d'Itàlia, Europa i per tota Amèrica. Reconeguda com una de les millors soprani d'agilitá de la seva època, dóna vida a les protagonistes de Linda di Chamounix, Rigoletto, I puritani, Lucia di Lammermoor i altres personatges d'aquesta corda. El Teatro Real de Madrid també va ser testimoni dels seus èxits; hi va actuar per última vegada el 1923.

Elvira de Hidalgo a una fotografia de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units

Retirada de l'escena, va dedicar la seva activitat a l'ensenyament. Va ser mestra de cant al conservatori d'Atenes (1936-1949), on formà Maria Callas entre els anys 1938 i 1943. En el període 1949-1954 ensenyà al conservatori d'Ankara, i el 1959 es va establir definitivament a Milà, on seria nomenada mestra de cant vitalícia de l'Scala. Des de 1947 ha estat reconeguda sobretot com "la mestra de la Callas".

La seva personalitat d'intèrpret va ser reconeguda no només per la seva preparació com a soprano de coloratura, sinó com a qualcú que dotava els seus personatges d'una gran veracitat. La Rosina d'Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini, va ser un dels personatges que li donaren més fama en les seves actuacions en els teatres de Milà i Nàpols. La seva veu càlida i cristal·lina posseïa, a més, una tessitura àmplia i de gran fortalesa, inusual en les sopranos lleugeres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Elvira d'Hidalgo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 zaragoza-ciudad.com, ELVIRA DE HIDALGO

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elvira de Hidalgo
  • Kesting, Jürgen. Die grossen Sänger. Düsseldorf: ECON p. 661, 1993.