Pantà de Susqueda
| Pantà de Susqueda | |
|---|---|
|
|
|
| Localització | |
| País | Catalunya |
| Província | Girona |
| Comarca | La Selva |
| Conca hidrogràfica | Ter |
| Poblacions | Osor, Susqueda i Sant Hilari Sacalm |
| Riu | Ter |
| Coordenades | 41° 58′ 45.08″ N, 2° 31′ 37.58″ E / 41.9791889,2.5271056Coord.: 41° 58′ 45.08″ N, 2° 31′ 37.58″ E / 41.9791889,2.5271056 |
| Dades generals | |
| Propietari | Hidroelèctrica de Catalunya |
| Ús | Hidroelèctric, regadiu i consum |
| Construcció | 1963-1968 |
| Característiques de la presa | |
| Tipologia | Volta doble corbatura, formigó |
| Alçada | 135 m |
| Long. de coronació | 360 m |
| Característiques de l'embassament | |
| Capacitat | 233 hm³ |
| Superfície embas. | 466 ha |
| Superfície conca | 1.775 Km² |
El pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una minúscula extensió en el d'Osor, a la comarca de la Selva.
Juntament amb el de Sau i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. La major part de l'embassament està situada en el municipi de Susqueda.
És l'últim en el temps i més important embassament del sistema d'aprofitament hidrogràfic del Ter (Sau-Susqueda-El Pasteral).
Un cop superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctica de Catalunya inicià la seva construcció al 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona. El pantà fou inaugurat al 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.
A part de la seva funció en la producció d'energia elèctrica, reserva d'aigua i regulament del cabal del Ter, té un atractiu paisatgístic considerable en trobar-se emmig d'un paisatge frondós i muntanyenc.
