Emilio Lora-Tamayo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmilio Lora-Tamayo

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Emilio Lora-Tamayo D'Ocon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 2024 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Superior d'Investigacions Científiques
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Camilo José Cela Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareManuel Lora-Tamayo Martín Modifica el valor a Wikidata

Emilio Lora-Tamayo (castellà: Emilio Lora-Tamayo D'Ocon) (Madrid, 5 de novembre de 1950 - Madrid, 29 de març de 2024) va ser un físic i catedràtic universitari espanyol,[1] dues vegades president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.[2][3][4]

Biografia[modifica]

Fill de Manuel Lora-Tamayo Martín, ministre franquista d'Educació (1962-1968) i també president del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1967-1971). Doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Madrid, va ser investigador a l'Ècole Nationale Supérieure d'Aéronautique et de l'Espace (Tolosa de Llenguadoc), al Laboratoire d'Automatique et ses Aplications Spatiales (Tolosa) i al Laboratoire d'Electronique et de l'Informatique (Grenoble), a més de professor visitant en el Departament d'Electrical Engineering and Computer Sciences de la Universitat de Berkeley.[5]

Va començar el seu treball abans del doctorat en el Consell Superior d'Investigacions Científiques, dedicat especialment a la microelectrònica. Va ser un dels investigadors que va treballar durant el desastre mediambiental del Prestige des del Comitè Científic Assessor. Prèviament va guanyar la plaça de Catedràtic d'Electrònica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser Vicepresident d'Investigació Científica i Tècnica del CSIC entre 1996 i 2003. En 2003 va ser nomenat President del CSIC, substituint a l'anterior president, Rolf Tarrach i Siegel.[5] Entre 2008 i 2012 va dirigir l'Institut de Microelectrònica de Barcelona del CSIC fins al moment en què va ser nomenat novament president del CSIC. Entre la seva publicació científica es troben més de 100 articles en revistes científiques. Ha presentat, també, més de 150 comunicacions a congressos nacionals i internacionals i és coautor de 7 patents.[2]

Va ser membre numerari de la Reial Societat Espanyola de Física i Química (1978), membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), de la Reial Acadèmia Sant Dionís de Jerez (2003), de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis (2005) i de la Reial Acadèmia de Ciències de Múrcia.[2][6]

El novembre del 2014 va realitzar unes declaracions que van causar gran malestar a la comunitat científica espanyola, en el context de disminució d'investigadors en el CSIC i l'emigració a instituts a l'estranger, descrivint la fugida de cervells d'Espanya com una «llegenda urbana exagerada».[7]

Referències[modifica]

  1. «Muere el expresidente del CSIC Emilio Lora-Tamayo» (en castellà), 29-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 Urquijo Goitia, José Ramón; Puig-Samper Mulero, Miguel Ángel (ed.). «Galería de presidentesː Emilio Lora-Tamayo D'Ocón». A: Tiempos de investigación: JAE-CSIC, cien años de ciencia en España. Madrid: Editorial CSIC, 2007, p. 423-424. ISBN 978-84-00-08523-0.  [Consulta: 22 febrer 2017].
  3. «Lora-Tamayo va a sustituir a Tarrach como presidente del CSIC». El País, 21-02-2003 [Consulta: 22 febrer 2017].
  4. «L'investigador Emilio Lora-Tamayo, nou president del CSIC». Biocat, 16-01-2012. [Consulta: 22 febrer 2017].
  5. 5,0 5,1 «Lora-Tamayo, presidente del CSIC, ingresa este lunes en la Academia de Ciencias de Murcia». La Vanguardia, 27-11-2016 [Consulta: 22 febrer 2017].
  6. «Lora-Tamayo, presidente del CSIC, ingresa en la Academia de Ciencias de Murcia». 20 minutos, 27-11-2016 [Consulta: 22 febrer 2017].
  7. «Lora-Tamayo dice que la fuga de cerebros de científicos del CSIC es una "leyenda urbana"». RTVE, 24-11-2014 [Consulta: 22 febrer 2017].


Càrrecs públics
Precedit per:
Rolf Tarrach Siegel
Espanya
President del CSIC

22 de febrer de 2003 - 15 de maig de 2004
Succeït per:
Carlos Martínez Alonso
Precedit per:
Rafael Rodrigo
Espanya
President del CSIC

13 de gener de 2012 - 17 de novembre de 2017
Succeït per:
Rosa María Menéndez López
Precedit per:
César Nombela Cano
Rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo
2017-
Succeït per:
'