Epictet d'Hieràpolis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació idealitzada d'Epictet

Epictet (Epictetus, Ἐπίκτητος) fou un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia (actualment Pamukkale, al sud-oest de Turquia), a uns 6 km. al nord de Laodicea. Va arribar, encara nen, a Roma com a esclau del llibert Epafrodit, que també fou esclau de l'emperador Neró. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof estoic Gai Musoni Ruf. Epictet va ser manumès als voltants de l'any 93.

Fou exiliat per l'emperador Domicià amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se a Nicòpolis, al nord-est de Grècia, on va fundar la seva escola. s'hi van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arrià, respectat historiador sota Adrià, que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons Orígens, va tenir en vida més respecte que no pas Plató.

Epictet es va dedicar plenament a l'ensenyament i de la mateixa manera que Sòcrates, no va escriure res. El seu pensament era basat en les obres dels antics estoics. Sabem que es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradició de l'Stoa: lògica, física i ètica. Els textos que es conserven són gairebé tots d'ètica. Segons aquests, el paper del filòsof i mestre estoic consisteix a viure i predicar la vida contemplativa, centrada en la noció de eudaimonia ("felicitat"). L'eudaimonia, per la doctrina estoica, és un producte de la virtut, definida mitjançant la vida acord a la raó. La virtut estoica, a més de l'autoconeixement, consisteix en l'ataraxia, apatia (desapassionament) i les eupaties (bons sentiments). La virtut consisteix en no guiar-se per l'aparença de les coses sinó en guiar-se per la motivació d'actuar de forma racional i benèvola; i sobretot, acceptant el destí individual tal com ha estat predeterminat.

De la física d'Epictet en coneixem molt poc. Considera la naturalesa de la intel·ligència, de forma materialista, una penetració del cos intangible del Déu en la matèria. Tots els éssers participarien de la naturalesa divina en tant que és aquesta que imposa les formes essencials al caos en la matèria. A l'home, per la seva racionalitat, li és permesa una forma més alta, conscient de participació.

Epictet va subratllar la idea que l'estudi de la filosofia no és un fi per si mateix, sinó un mitjà necessari per aprendre a viure d'acord amb la naturalesa. Les seves ensenyances s'encaminaven a aconseguir que els seus alumnes aprenguessin a viure d'acord amb els principis que havien estudiat, distingint entre allò que depèn de la voluntat d'allò que no en depèn i actuant en conseqüència preocupant-se pel que depèn de la voluntat i no donant importància a allò que no en depèn.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epictet d'Hieràpolis


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Epictet d'Hieràpolis