Eritrosiderita

Eritrosiderita
Fórmula química	K₂[Fe3+Cl₅(H₂O)]
Epònim	roig i ferro
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CJ.10
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CJ.10
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.07
Dana	11.4.1.1
Heys	8.11.5
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,7Å; b = 13,58Å; c = 7,01Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	vermell rubí a vermell, vermell marronós; marró-vermell o groguenc en llum transmesa
Macles	en [21_1] i [20_1] (material artificial)
Exfoliació	perfecta en {201} i {011}
Lluïssor	vítria
Densitat	2,372 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,715 nβ = 1,750 nγ = 1,800
Birefringència	δ = 0,085
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 82°
Dispersió òptica	forta
Impureses comunes	Al
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1872
Símbol	Esd
Referències

L'eritrosiderita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec έρυθρός, vermell, i σίδηρος, ferro, en al·lusió al color del mineral i al seu contingut en ferro.

Característiques

L'eritrosiderita és un halur de fórmula química K₂[Fe³⁺Cl₅(H₂O)]. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És un mineral isostructural amb la kremersita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eritrosiderita pertany a «03.CJ - Halurs complexos, amb MX₆ complexes; M = Fe, Mn, Cu» juntament amb els següents minerals: clormanganokalita, rinneïta, kremersita, mitscherlichita, douglasita, redikortsevita, zirklerita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Vesuvi, a la província de Nàpols, a Campània, Itàlia. També ha estat descrita al mont Etna, a Sicília (Itàlia); al districte de Carlsbad, a Nou Mèxic (Estats Units); a Sar Pohl, a la província d'Hormozgan (Iran); i a diverses localitats alemanyes dels estats de Saxònia-Anhalt i Hessen.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eritrosiderita