OSSA Urbe

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de motocicletaUrbe
OSSA Urbe (primer prototip pre-sèrie) Modifica el valor a Wikidata
ÀliesUrbe 250
ClasseEscúter/Turisme
FabricantOSSA
Producció1982-1984
RelacionadesCopa 250 TE
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
Cilindrada244,29 cc
Potència27 cv
Vel. màxima145 km/h
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)
Pneumàtics3,25 x 18 (dv) i 3,50 x 18 (dr)
Dimensions
Cap. dipòsit13,5 litres
Pes en sec Pes en ordre de marxa
105 kg 118,5 kg

L'OSSA Urbe 250, coneguda simplement com a OSSA Urbe, fou un model de motocicleta del tipus escúter de roda alta fabricat per OSSA entre 1982 i 1984 (els darrers anys de vida de l'empresa). Pensada com a vehicle net i còmode per a la ciutat i amb prou potència per a trajectes interurbans, a mig camí d'un escúter i una motocicleta de turisme,[1] es tractava d'una moto convencional, però completament protegida per un carenat frontal i una carrosseria amb base plana per als peus que en cobria el motor i les dues àmplies maletes laterals. Malgrat que aquesta mena de motocicletes és habitual actualment, la idea va resultar massa avançada per a l'època.[2] Unint a això la seva discutible estètica,[3][Nota 1] la poca qualitat dels components i la situació de crisi que estava travessant OSSA, l'Urbe no va obtenir l'èxit esperat[6][7] i amb prou feines se'n van arribar a fabricar 470 unitats.[8][9]

Pel que fa a l'apartat tècnic, l'OSSA Urbe es basava en la Copa 250 TE[2][9] i duia, per tant, un motor de dos temps monocilíndric de 244 cc refrigerat per aire, bastidor de doble bressol i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Les llandes d'aliatge desmuntables i els frens de disc (adoptats en les darreres versions) eren els de la Copa F3. El motor era capaç de lliurar 27 CV de potència màxima, prou per a mantenir còmodament un ritme superior als 100 km/h.[9]

Història[modifica]

A començaments de la dècada del 1980, la crisi que arrossegava OSSA de feia anys amenaçava d'esdevenir irreversible. Mirant de resistir, l'empresa va decidir d'ampliar la gamma de models de carretera.[2][10] El boom de les motos de fora d'asfalt de la dècada anterior començava a minvar[4] i, a més, el context de crisi generalitzada feia que els usuaris cerquessin un altre tipus de motocicleta, més còmoda, polivalent i fàcil de mantenir. El 1980, OSSA va endegar el "Projecte Crisi" amb la idea de llançar al mercat un vehicle pràctic i còmode com els escúters però que oferís alhora les prestacions i sensacions de conducció de les motocicletes. El resultat, presentat dos anys després, va ser l'Urbe.[4][9]

La proposta d'una moto normal transformada en escúter era tan innovadora a l'època que no va obtenir resposta comercial. S'ha dit que l'Urbe es va avançar 35 anys al mercat.[2] Per a molts historiadors de la moto, fou la primera gran motocicleta moderna dissenyada pensant en el seu ús diari a la ciutat, allò que avui dia es coneix internacionalment com a commuting ("mobilitat pendular") i el rol del qual han acabat assumint els maxiscooters.[3] Actualment, diversos fabricants produeixen aquesta mena d'escúters amb característiques semblants a les de l'Urbe, com ara el carenat integral o les maletes incorporades.[9] A banda, motocicletes de roda alta i gran cilindrada com ara les Honda Integra,[4] X-ADV o Forza 750 ofereixen grans prestacions amb la mateixa filosofia de comoditat i versatilitat.

Un dels punts febles de l'Urbe era el seu disseny.[9] La línia de la moto, basada en línies rectes i angles marcats, mai no va arribar a convèncer els aficionats i clients potencials. El preu, elevat, tampoc no va ajudar i tot plegat en va causar el cessament de la producció el 1984,[4][9] poc abans que allò que quedava d'OSSA tanqués definitivament les portes.

Característiques[modifica]

L'OSSA Urbe equipava el motor monocilíndric de la Copa 250. Pensada per a un ús tant urbà com de rodalies, disposava de maletes integrades i una àmplia guantera entre el carenat i el manillar.[1]

En l'apartat estètic, la moto va experimentar diversos canvis de decoració fins que va arribar a la producció. En alguns dels primers assajos publicats durant la tardor de 1980 a les revistes especialitzades,[11][12] el prototip de l'Urbe anava pintat de verd (el mateix to que la TR 77) amb detalls carbassa. N'hi hagué alguna altra mostra en color blau marí i se'n conserva un dels primers prototips en color negre amb rivets daurats (vegeu-ne dues imatges en aquest article). A l'hora del seu llançament, però, la moto es va fabricar en un elegant color daurat o en gris argentat, segons la versió.[13]

Fitxa tècnica
OSSA Urbe[14]
Id. Model B77
Primer prototip de l'OSSA Urbe de 1982
Núm. Sèrie B770001[8][15]
Anys 1982 - 1984
CC 244,29
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm
CV 25,2 a 7.000 rpm
Carburador Amal 25 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics
Pneumàtic davant 3,25 x 18
Pneumàtic darrera 3,50 x 18
Frens davant Tambor 163 x 41 mm[a]
Frens darrera Tambor 163 x 41 mm[a]
Pes en sec 105 Kg
Capacitat dipòsit 13,5 l
Pintura dipòsit Daurat o gris argentat
  1. ↑ 1,0 1,1 Frens de disc a les darreres versions

Notes[modifica]

  1. ↑ L'OSSA Urbe ha estat definida sovint com a una de les motos més lletges mai fabricades.[4] En paraules de l'historiador del motociclisme Francisco Herreros, fou un «esguerro que va ajudar a l'ensulsiada [de l'empresa]», producte d'una «desastrosa política de nous models».[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 De Martorell, Gonzalo. «Nada que ver con la realidad: así imaginaban que iban a ser las motos del 2000 en los años 80» (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 09-03-2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Las motos fracasadas: 15 motos incomprendidas» (en castellà). motos.net, 18-08-2020. [Consulta: 5 gener 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 De Martorell, Gonzalo. «Motos cuyos diseños arriesgados lo cambiaron todo (o al menos lo intentaron)» (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 22-06-2022. [Consulta: 5 gener 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Las motos más feas de la historia (I): Ossa Urbe 250» (en castellà). soymotero.net, 26-03-2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  5. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 81. ISBN 84-920886-5-6. 
  6. ↑ «Motos úniques i singulars» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 16-10-2013. [Consulta: 2 juliol 2015].
  7. ↑ «Exposición. Aquellas motos que nunca vieron la luz» (en castellà). elmundo.es. El Mundo, 10-02-2003. [Consulta: 5 gener 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Números de chasis - Ossa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 18 octubre 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Blázquez, Luis. «Moto del día: OSSA Urbe 250. Una buena idea, mal resuelta» (en castellà). espirituracer.com, 06-03-2019. [Consulta: 5 gener 2024].
  10. ↑ Cot, Salvador. «Ossa, les motos catalanes que van conquerir Amèrica». elmon.cat. El Món, 31-03-2019. [Consulta: 5 gener 2024].
  11. ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Prueba: OSSA Urbe» (en castellà). SOLO MOTO. Solo Moto [Barcelona], núm. 257, 09-10-1980.
  12. ↑ «Proyecto OSSA Urbe» (en castellà). Motociclismo. Edisport, SL [Madrid], núm. 676, octubre 1980.
  13. ↑ «OSSA 1944-1983. 1982». lamaneta.org. Motoguapa, 22-07-2010. Arxivat de l'original el 28/1/2015. [Consulta: 2 gener 2024].
  14. ↑ Dominguez León, Luis. «Ossa - Historia sobre la marca OSSA» (en castellà). motosantiguasgranada.es.tl. [Consulta: 1r gener 2024].
  15. ↑ Menéndez, Andrés; Menéndez, Víctor. «Manual de identificación de chasis de las motocicletas OSSA clásicas» (PDF) (en castellà). vitalemaquinas.com. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 10 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: OSSA Urbe
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=OSSA_Urbe&oldid=33432111»