Antonio de Calcena
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Calataiud (província de Saragossa)  |
| Mort | 1539 Tortosa |
| Bisbe de Tortosa | |
| 20 juny 1537 – 1539 ← Willem van Enckenvoirt – Jeroni de Requesens i Roís de Liori → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, bisbe catòlic |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Antonio de Calcena o Antonio Ruiz de Calcena.[1] (Calataiud, ? – Tortosa, 1539). Religiós franciscà i bisbe de Tortosa.
Biografia[modifica]
En el tercer capítol provincial de la Corona d'Aragó dels franciscans observants, celebrat en el convent de Nostra Senyora de Jesús de Barcelona, l'11 d'abril de 1524, és elegit ministre provincial. Francisco de Quiñones, ministre general de l'orde franciscà el nomena comissari general d'Espanya, i abans de la seua renúncia, el nomena vicari general el 4 de desembre de 1527, fins a l'elecció del següent ministre general.
El dia 3 d'octubre de 1528 convoca una junta general de les províncies d'Espanya, en el convent de Sant Francesc de Guadalajara on acorden, entre altres qüestions, anar al capítol general de l'orden que se celebrarà a Italia per elegir el ministre general, malgrat l'absolució d'assistir-hi realitzada per Climent VII degut als perills del mar i les pressions de Paolo Pisotti, comissari general ultramontà; exigir als nouvinguts a l'observància un major esforç en complir les regulacions; i no admetre cap franciscà conventual sense la llicència del seu mestre provincial.
Paolo Pisotti, amb l'ajut del Papa, maniobra per assegurar-se l'elecció com a ministre general de l'orde, qüestionant el nomenament d'Antonio de Calcena com a vicari general. En 1529 es realitza el capítol general de l'orde, el qual no pot presidir per una greu malaltia que el reté a Gènova, i és nomenat Paolo Pisotti com a ministre general.
En 1532 és elegit altra vegada ministre provincial de la Corona d'Aragó.
En 1533 el ministre general nomena tres comissaris generals, entre ells Antonio de Calcena, per resoldre les controvèrsies entre observants i conventuals en les províncies espanyoles.
El rei Carles I, en abril de 1533, nomena una missió per evangelitzar els moriscos valencians, formada pels franciscans Antonio de Calcena i Antonio de Guevara, i l'abat d'Arbas, Antonio Ramírez de Haro. Funden 230 esglésies en l'arquebisbat de Vàlencia, 14 en el bisbat de Tortosa i 10 en el de Sogorb.[2]
Êl 25 d'octubre de 1537 pren possessió del bisbat de Tortosa i mor en 1539.[3]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Així es denomina en Biografía eclesiástica completa: Vida de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento; de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en órden alfabético. Tomo XXIV. Madrid: Imprenta de D. Alejandro Gómez Fuentenebro, 1865, pp. 352-354.
- ↑ Guadalajara y Xavier, Marcos de. Memorable expulsión i justissimo destierro de los moriscos de España. En Pamplona: por Nicolás de Assiayn, impressor del reyno de Navarra, 1613. p. 64.
- ↑ Algunes fons donen aquesta data i indiquen que el bisbat estigué vacant fins a 1542 (com Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1803-1806, pp. 108-109), i altres donen 1542 com la data e la seua mort (com Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867, p. 281).
Bibliografia[modifica]
- Hebrera y Esmir, José Antonio. Chronica seráfica de la santa provincia de Aragón de la Regular Observancia de nuestro padre San Francisco". Primera parte. En Zaragoza: Por Diego de Larumbe, impressor, 1703, pp. 72-78, 91-92, 134 i 524.