Eltanin
Eltanin (Gamma del Dragó / γ Draconis) és l'estel de major lluentor en la constel·lació del Dragó.[7] Situada en el cap del mateix, té magnitud aparent +2,24. És l'estel brillant més proper al «punt d'hivern» del colur solsticial, meridià de l'esfera celeste que passa pels pols i els solsticis d'hivern i estiu.
Nom i història[modifica]
El nom d'Eltanin prové de l'àrab Al Rās al Tinnīn, el significat de la qual és «serp», en al·lusió al conjunt de la constel·lació.
En l'antiguitat, Eltaninva gaudir d'importància a la vall del Nil, quan va deixar de ser circumpolar aproximadament en el 5000 a. C. Uns segles després va passar a ser la successora natural de Dubhe (α Ursae Majoris), fins llavors l'objecte prominent d'adoració en els temples del Baix Egipte. γ Draconis era allí coneguda com a Isis o Taurt Isis i assenyalava el cap de l'Hipopòtam que formava part de l'actual Draco. El seu ortuso era visible ~ 3500 a. C. en els corredors centrals dels temples de Hathor a Dendera i de Mut a Tebas, mentre que Canopo (α Carinae) era observada en la mateixa època en les obertures orientades cap al sud.[8]
Ja en l'època moderna, γ Draconis ha estat anomenada Estel del Zenit —en anglès Zenith Star— en virtut a la seva proximitat al zenit quan era observada des de la latitud del Real Observatori de Greenwich.
Característiques físiques[modifica]
Eltanin és una gegant taronja de tipus espectral K5III amb una temperatura superficial de 3966 K. Actualment està a 148 anys llum del Sistema Solar, però s'acosta cap a nosaltres de manera que, dins de 1,5 milions d'anys, es trobarà a tan sols 28 anys llum; llavors serà, al costat de Sírius, l'estel més brillant del cel nocturn. El seu radi és 50 vegades més gran que el radi solar i la seva lluminositat és 600 vegades major que la del Sol.[9] Té una metal·licitat inferior a la solar, aproximadament 3/4 parts de la mateixa.[10]
L'any 1728, mentre intentava mesurar la paral·laxi d'aquest estel, James Bradley va descobrir l'aberració de la llum causada per la velocitat del moviment de la Terra en relació a la velocitat de la llum provinent de l'estel. Aquest descobriment va provar la teoria de Copèrnic que la Terra girava al voltant del Sol.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Todd J. Henry «A standard stellar spectral sequence in the red/near-infrared - Classes K5 to M9». The Astrophysical Journal Supplement Series, novembre 1991, pàg. 417–440. DOI: 10.1086/191611.
- ↑ 2,0 2,1 Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 591–592. Data de publicació: 1993.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Chemical Composition of Bright Stars in the Northern Hemisphere: Star-Planet Connection». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, abril 2022, pàg. 13. DOI: 10.3847/1538-4365/AC50B5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ Etamin (SIMBAD)
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Draco». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 9,0 9,1 Eltanin (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).
