Altais
Altais (Delta del Dragó / δ Draconis) és el quart estel més brillant a la constel·lació del Dragó, després d'Etamin (γ Draconis), η Draconis i Alwaid (β Draconis).[9] La seva magnitud aparent és +3,07.
Nom[modifica]
El nom d'Altais prové de l'àrab Al Tais i significa «la Cabra», en referència a un asterisme que simbolitzava aquest animal a l'antiga astronomia àrab. Una altra denominació molt utilitzada per a aquest estel és Nodus Secundus o Nodus II, d'origen llatí, car marca el segon nus en la figura del drac.[10]
En l'astronomia xinesa, δ Draconis, al costat de Tyl (ε Draconis), π Daconis, ρ Draconis i Alsafi (σ Draconis), constituïa Tien Choo, «la Cuina Celestial».[10]
Distància i cinemàtica[modifica]
Altais s'hi troba a 97 anys llum del sistema solar. Fa 750.000 anys va ser quan va estar a la mínima distància de la Terra —59 anys llum—, aconseguint la seva lluentor una magnitud de +1,97.[11]
L'òrbita d'Altais al voltant del centre de la Via Làctia és considerablement excèntrica (e = 0,40, enfront d'e = 0,16 que té el Sol). Això fa que en a l'apoastre —màxima separació— la seva distància al centre de la galàxia supere els 17,2 kiloparsecs.[11] χ Draconis, Labrum (δ Crateris) i ν Hydrae són exemples d'estels amb òrbites galàctiques també notablement excèntriques.
Característiques[modifica]
Altais és una gegant groc-taronja de tipus espectral G9III. Les seves característiques són similars a les de Vindemiatrix (ε Virginis), encara que és lleugerament menys lluminosa i calenta que aquesta última. La seva lluminositat és 63 vegades major que la del Sol i la seva temperatura superficial és de 4.817 K. Posseeix un radi 11 vegades més gran que el radi solar.[12] Mostra un contingut metàl·lic inferior al solar en un 32% ([Fe/H] = -0,17). Amb una massa 2,5 vegades major que la del Sol, té una edat aproximada de 700 milions d'anys. En el seu nucli d'estel gegant es produeix la fusió de l'heli en carboni i oxigen.[13]
Es desconeix si una estrella de magnitud 12 que s'hi troba a 88 segons d'arc d'Altais està relacionada amb ella o simplement coincideix en la mateixa línia de visió.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. V. Molybdenum: The p-process element». Astronomy and Astrophysics, octubre 2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202244013.
- ↑ Altais (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 «Draco». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 11,0 11,1 Delta Draconis. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
- ↑ 13,0 13,1 «Nodus Secundus/Altais» (en anglés). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 octubre 2020].
