Ferrinatrita
 Ferrinatrita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₃Fe(SO₄)₃·3H₂O |
| Epònim | composició química, Fèrric i sodi  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.16 |
| Dana | 29.4.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls curts prismàtics [0001] |
| Estructura cristal·lina | a = 15.566(5) Å, c = 8.69(1) Å |
| Color | gris-blanc, verd clar, blau verdós, incolora |
| Exfoliació | {1010} perfecta |
| Fractura | s'esmicola |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,55 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.556 - 1.558 nε = 1.610 - 1.613 |
| Birefringència | δ = 0,054 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fnat |
| Referències | [1] |
La ferrinatrita és un mineral de la classe dels sulfats. La seva etimologia està basada en la seva composició química.
Característiques[modifica]
La ferrinatrita és un sulfat de ferro i sodi, que cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls curts prismàtics [0001]. També s'hi poden trobar exemplars aïllats o grups estrellats, així com en agregats fibrosos o masses escindibles. També pot ser criptocristal·lina. La seva fórmula és Na₃Fe(SO₄)₃·3H₂O, i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrinatrita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en les zones d'oxidació de sulfurs de ferro en regions àrides, poques vegades en fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: metavoltina, copiapita, coquimbita, sideronatrita, tamarugita, quenstedtita, römerita, guix, uklonskovita, jurbanita i rostita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Ferrinatrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2015].
- ↑ «Ferrinatrite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 19 febrer 2015].