Zincovoltaïta
 Zincovoltaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | K₂Zn₅Fe3+ 3Al(SO₄)₁₂·18H₂O |
| Epònim | zinc i voltaita  |
| Localitat tipus | mina Xitieshan, Xitieshan, Da Qaidam (Dachaidan), Prefectura Autònoma Tibetana i Mongol de Haixi, Qinghai, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.14 |
| Dana | 29.9.1.2 |
| Heys | 25.11.29 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 27,18(1) Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
| Grup espacial | space group Fd-3c (en)  |
| Color | verd-negre, verd-oli |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | gris-verd |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,765 g/cm³ (mesurada); 2,767 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,605(3) |
| Birefringència | δ = 0 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1985-059 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Zvlt |
| Referències | [1] |
La zincovoltaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la voltaïta. El seu nom fa referència al fet que és l'anàleg mineral amb zinc de la voltaïta.[1]
Característiques[modifica]
La zincovoltaïta és un sulfat de fórmula química K₂Zn₅Fe3+
3Al(SO₄)₁₂·18H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric. Els cristalls mostren {111}, {100}, {110}, {211} i mesuren fins a 2 mm, apareixen en agregats granulars i filons irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincovoltaïta pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, nickelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments[modifica]
La zincovoltaïta es forma a la zona d'oxidació d'un dipòsit de sulfurs de Zn-Pb-Fe, format en un clima àrid. Va ser descoberta a la mina Xitieshan, a Da Qaidam (Qinghai, República Popular de la Xina) associada amb altres minerals com: römerita, melanterita, guix, pirita i quars. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Zincovoltaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ «Zincovoltaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 juliol 2017].