Fets del ¡Cu-Cut!
.jpg)
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
Taula de continguts |
[modifica] La reacció
Mentre a Catalunya la reacció va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d'adhesió als assaltants. El govern Montero Ríos, davant la crisi provocada per l'incident, va adoptar la decisió de castigar els militars. L'oposició del Cap d'Estat, Alfons XIII, a aquesta mesura va motivar la seva dimissió, i pujà Segismundo Moret qui suspengué les garanties constitucionals a Barcelona i, amb el seu ministre de Governació Alvaro de Figueroa y Torres (Comte de Romanones), impulsà la Llei de Jurisdiccions que afavoria els militars.
[modifica] Els antecedents
Després d'un multitudinari àpat de celebració de la Lliga Regionalista al Frontón Condal de Barcelona amb motiu de la victòria a les eleccions municipals, gran part dels assistents sortiren cantant l'himne Els Segadors i, tot passant per davant un local lerrouxista, alguns manifestats foren ferits de trets. El setmanari ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l'àpat, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.
[modifica] El catalanisme i l'exèrcit espanyol
Les relacions entre l'exèrcit espanyol i el catalanisme eren dolentes. Durant el mes de maig d'aquell any, el periòdic independentista La Tralla havia publicat un número extraordinari dedicat a commemorar la independència de Cuba, pel qual foren processats el director, Josep Maria Folch i Torres, i tres redactors.
Més enllà d'una reacció airada puntual, cal veure el fet de la reaparició dels militars com a grup de pressió en la vida política contra el que consideraven un perill separatista, excessivament tolerat pels governs, segons bona part de l'oficialitat.[1]
[modifica] Referències
- ↑ Balcells, Albert. «La solidaritat catalana - 44». A: Història de Catalunya. Barcelona: La Esfera de los libros, 2006, 1.258. ISBN 84-9930-223-2.
[modifica] Enllaços externs
- Acudit de Joan G. Junceda que provocà l'assalt al ¡Cu-cut!
- Article al diari avui en complir-se el centenari dels Fets del ¡Cu-Cut!
- Article de Pere Prat i Ubach
- El efecto Mariposa Article de Kap que explica la seqüència dels fets en l'Assalt al Cu-cut! i les seves conseqüències.
- Els fets del Cu-cut! aportacions de Jordi Cassases, Agustí Colomines, Eduardo Gonzàlez Calleja i Francesc Santolaria a la repercussió política dels fets. (Centre d'Història contemporània de Catalunya, 2005)
