Filippo Luigi Gilii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFilippo Luigi Gilii
Biografia
Naixement14 març 1756 Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1821 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Activitat
Ocupacióastrònom Modifica el valor a Wikidata

Filippo Luigi Gilii (Corneto, 14 de març del 1756Roma, 15 de maig del 1821) va ser un sacerdot, naturalista i astrònom italià que dirigí l'Observatori Vaticà entre el 1800 i el 1821.

Biografia[modifica]

Gilii estudià al Col·legi Romà de la Societat de Jesús. Va ser una persona de grans coneixements en física, en biologia, en arqueologia i en l'estudi de l'hebreu; Pius VI el nomenà beneficiat de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. L'any 1797, el cardenal Zelada obtingué la sanció de Pius VI per refer l'Observatori Vaticà en la part superior de la torre Gregoriana, i es va posar el pare Gilii com a director. Entre els anys 1800 i 1821 va fer una sèrie ininterrompuda d'observacions meteorològiques, dues cada dia (a les 6 del matí i a les 2 de la tarda); una part -7 anys- va ser publicada, mentre la majoria de la resta d'observacions es conserven manuscrites a la Biblioteca Vaticana. L'activitat de Filippo Gilii transcendí les parets de l'observatori: el meridià marcat en el terra en la plaça davant Sant Pere, i l'ús de l'obelisc com a gnòmon per fer les lectures de les estacions segons les ombres que aquest dibuixa en el sòl, es deuen a aquest científic italià. També les marques en el terra de la basílica de Sant Pere indicant les longituds de les principals esglésies del món; els dos vells rellotges en estil italià i francès, en el frontal de la basílica, i el primer parallamps en la cúpula de Sant Pere. També posà parallamps a diverses esglésies i ciutats d'Itàlia. A la seva mort se suspengué l'activitat de l'Observatori. Fundà la "Societas Georgica Tarquiniensis"[1] el 1784 a la seva Cornéto natal (des del 1922, novament Tarquínia, com en l'època etrusca).

Gilii estigué (com el jesuïta Gaspar Xuarez, el primer botànic argentí) en la gènesi de l'Orto Vaticano Yndico papal (un jardí botànic de plantes exòtiques, especialment americanes) i dirigí el museu d'història natural. Amb Xuarez, fou coautor de les Osservazioni Fitologiche (en tres fascicles, 1789, 1790 i 1792), que desenvolupen aspectes del valor de les plantes cultivades, la forma de reproduir-les, anatomia i analogies entre animals i vegetals; la majoria de les plantes descrites són sudamericanes pre-colombines, i algunes es cultivaven a l'"Orto Yndico". Els botànics espanyols Ruiz i Pavón havien conegut Xuarez probablement a l'Argentina, on els envià Carles III d'Espanya en expedició botànica; i per aquesta amistat o per alguna altra raó, dedicaren el nou gènere botànic Gilia[2] al científic italià. El gènere Gilia donà lloc a la creació de la tribu Gilieae que, d'aquesta forma indirecta, també li és dedicada.

Obres[modifica]

  • Agri romani historia naturalis Roma: Archangeli Casaletti, 1781
  • Breve ragionamento sopra il conduttore elettrico innalzato per ordine di N. S. Pio PP. sesto sulla basilica di S. Maria degli angioli di Assisi Roma, 1793
  • Dissertazione fisico-storica su'l terremoti di Piediluco accaduti nell'ottobre del 1785 Roma: Casaletti, 1786
  • Dissertazione sulle macchine igrometriche Roma: Casaletti, 1779
  • Memoria fisica sopra il fulmine caduto in Roma sulla casa dei PP. Filippini di S. Maria in Vallicella... nel dì 26 novembre 1781 Roma: P.Salvioni 1782
  • Memoria sul regolamento dell'orologio italiano colla meridiana Roma: Stamperia Caetani, 1805
  • F.L.Gilii, G.Xuarez Osservazioni fitologiche sopra alcune piante esotiche introdotte... Roma: Stamperia Arcangelo Casaletti/Stamperia Giunchiana,1789-1792 Text del volum I
  • Phisiogenografia o sia Delineazione dei generi naturali divisi in VI. classi a norma del Systema natuarae di Linneo, con una breve descrizione dei caratteri e delle proprietà di ciascuno di essi Roma: Casaletti, 1785-1787 (2 vols.)
  • Risultati delle osservazioni meteorologiche fatte nell'anno 1805, 1806, 1807, 1808

Bibliografia[modifica]

  • Tiberi, Lilia Grazia. «La Societas Georgica Tarquinensis ed il suo fondatore Filippo Luigi Gilii». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r agost 2013].
  • Giuseppe Lais Memorie e scritti di Mons. Filippo Gilii della Specola Vaticana ed insigne naturalista del secolo XVIII, article a Memorie della Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei VI (1890), p. 49
  • Biographie universelle ancienne et moderne. Supplément. Vol. 65 París: L.-G. Michaud, 1838 p. 334-335

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Lilia Grazia Tiberi - su Poeti e Poesia». Arxivat de l'original el 2012-01-01. [Consulta: 11 març 2010].
  2. «Southwest Colorado Wildflowers, Gilia and Navarretia».