Francisco Javier Azpiroz

Francisco Javier Azpiroz
1r Comte d'Alpuente

Biografia
Naixement	1797 València
Mort	1868 Madrid
Ministre de Guerra
29 d'agost de 1840 – 11 de setembre de 1840
← Valentín Ferraz y Barrau Facundo Infante Chávez →
President	Modesto Cortázar Leal de Ibarra
Activitat
Ocupació	polític, militar
Partit	Partit Moderat
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	Tinent general
Comandant de (OBSOLET)	Director General d'Artilleria Capità General de València
Conflicte	Batalla d'Alpuente
Altres ocupacions	Diputat i senador
Premis (1846)  Cavaller de l'Orde d'Alcàntara (1845)  Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (1839)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1834)  Creu Llorejada de Sant Ferran
Capità general de València setembre 1853 – 22 gener 1854 ← José Luciano Campuzano y Herrera – Antonio María Blanco Castañola → Senador al Senat espanyol 15 agost 1845 – 14 octubre 1858 Circumscripció electoral: senador vitalici Senador al Senat espanyol 15 agost 1845 – 14 octubre 1858 Circumscripció electoral: senador vitalici Ministre de Guerra 29 agost 1840 – 11 setembre 1840 ← Valentín Ferraz – Facundo Infante Chávez → Diputat al Congrés dels Diputats 17 gener 1837 – 4 novembre 1837 Circumscripció electoral: província de Segòvia

Francisco Javier Azpiroz (València, 1797 - Madrid, 1868) fou un militar valencià, diputat, senador i ministre interí durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

S'educà en la Real Casa de Pajes i, encar un infant, a causa de la guerra de la Independència, es traslladà a París, on completà la seva instrucció.

Feta la pau, retornà a Espanya i ingressà en l'exèrcit, prenent part en les guerres carlines i distingint-se sobretot en el setge i rendició d'Alpuente, pel que li'n fou concedit el comtat d'aquest nom.

Desenvolupà el ministeri de la Guerra (1841), però només durant un mes, doncs en aquest poc temps triomfà la Revolució i Azpiroz fou empresonat a causa de la seva adhesió a la reina Maria Cristina.

Va combatre amb acarnissament al també general Baldomero Espartero, i a la caiguda de l'exregent ascendí a tinent general, afiliant-se al Partit Moderat.

Fou successivament director general d'artilleria, capità general de València, membre del Consell Suprem de Guerra i Marina i diputat i senador en diverses ocasions.

Referències

• BLEIBERG, Germán i altres: Diccionario de Historia de España. (1979). Madrid: Alianza Editorial. Volumen I, 2 ed., pp. 433.
• OLIVO Y OTERO, Manuel.: Historia de las Cortes de España y examen histórico-crítico de las mismas. (Madrid, 1847-1854, 6 vols.), Volumen 2, pp 153 y ss.
• Tom núm. 6, pàg. 1386, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4506-5)

Càrrecs públics
Precedit per: Valentín Ferraz y Barrau	Ministre de Guerra (agost-setembre) 1840	Succeït per: Facundo Infante Chávez