Francisco Pradilla y Ortiz
Francisco Pradilla y Ortiz (Villanueva de Gállego (Saragossa), 24 de juliol de 1848 – Madrid, 1 de novembre de 1921) va ser un pintor espanyol.
Va aprendre amb dos pintors decoradors a Saragossa. El 1863 es va traslladar a Madrid on hi va estudiar als antics mestres. A Roma va aprendre amb Alfredo Serri i hi va acabar els seus estudis a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma.
El seu primer quadre d'importància va ser El rapto de las sabinas, al qual va seguir el 1877 Doña Juana la Loca, pel que va obtenir la primera medalla d'honor que es concedia a les Exposicions Nacionals de Belles Arts i una medalla d'honor a l'Exposició de París de 1878.[1] Per encàrrec de l'Ajuntament de Saragossa, va realitzar els quadres Alfonso I el Batallador i Alfonso X el Sabio. Es va superar amb la realització de La rendición de Granada (3,50 – 5,42 m) de 1882, quadre que va guanyar el primer premi en una exposició de Munic de 1883.
A més d'aquestes composicions, Pradilla també té obres menors sobre la vida del poble, del tipus que va realitzar Fortuny.
Referències [modifica]
- ↑ «Descripció de l'obra a la galeria online del Museo del Prado». [Consulta: 16 maig 2013].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Pradilla y Ortiz |