Franciscus Raphelengius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravat de Franciscus Raphelengius.

Franciscus Raphelengius, llatinització del seu nom. (En francès: François Ravlenghien o Rapheleng; en neerlandès: Frans van Ravelingen) (Lannoy, 27 de febrer de 1539 - Leiden, 20 de juliol de 1597). Fou un humanista, orientalista, erudit i impressor franco-flamenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Neix a Lannoy, al nord de França.[1] Estudia primer a Gant i Nuremberg, i després al Collège de France de París, especialitzant-se en llengües clàssiques i orientals. Al voltant de 1562 estava ensenyant grec a la universitat de Cambridge.

L'any 1653 Raphelengius mou a Anvers, on entra a treballar a la impremta de Christophe Plantin com a corrector científic el 12 de març de 1564. El 23 de juny de 1565 es casa amb la filla major de Plantin, Marguerite, amb qui té sis fills.

Durant els preparatius i confecció de la Bíblia Poliglota d'Anvers a la impremta de Plantin (1566-1572), es converteix en un dels principals col·laboradors, corregint diversos llibres, i inclús, escriu un llibre del volum VIII, sobre la llengua caldea.

Portada de l'obra De Beghinselen der Weeghconst (1586), de Simon Stevin.

Assentat a Anvers, i convertit en un dels puntals de l'Officina Plantiniana, junt a Jan Moretus —casat amb Martine, la segona filla de Plantin—, entra a la confraria de Sant Lluc, dels oficis artístics, com a impressor, l'any 1575. I el 22 de març de 1576 obté la ciutadania d'Anvers.

Mentre Plantin instal·la una impremta a Leiden (1583-1585), Raphelengius es fa càrrec de la direcció tècnica de la impremta a Anvers, en uns moments molt conflictius. I una vegada tornat Plantin a Anvers, i per a continuar la impremta de Leiden, Plantin la cedeix al seu gendre Franciscus Raphelengius, obertament calvinista, mitjançant contracte, el 26 de novembre de 1585; el qual, el 3 de març de 1586, el succeeix com a impressor de la universitat,[2] i el 2 d'abril Plantin ratifica la cessió davant la magistratura d'Anvers.

La seva vinculació a la universitat de Leiden augmenta, i així, el 20 de juny de 1586 és nomenat lector, i posteriorment, el 8 de febrer de 1587, entra com a professor de llengües.

A la mort de Christophe Plantin, l'1 de juliol de 1589, Raphelengius i la seva muller hereten la impremta de Leiden.[3] I és en aquest mateix any quan comencen a participar en les tasques de l'empresa els seus fills Christopher i Justus Franz, que a la seva mort, al 1597, el substituiran en la direcció de l'empresa, fins a l'any 1619, en que desapareix la impremta.

Raphelengius, durant els seus anys en la direcció de la impremta publica 118 obres de gran qualitat, moltes d'elles amb l'ús de caràcters tipogràfics orientals (àrabs, etíops, hebreus). Entre els seus correctors destaca Jan Theusnisz, mentre que entre els gravadors que li aporten punxons i matrius, destaquen el noms de Jodocus Hondius i Thomas de Vechter.

Algunes de les obres publicades per la impremta de Franciscus Raphelengius són: De Beghinselen der Weeghconst ,[4] de Simon Stevin, Expeditio Francisci Draki equitis Angli in Indias Occidentales annus MDXXXV...,[5] del mateix Francis Drake; Decem tragoediæ quæ L. Annæo Senecae tribuuntur,[6] amb Raphelengius i Justus Lipsius com a editors literaris; Epistolarum centuriae duae,[7] de Justus Lipsius; o Institutio linguae syrae : ex optimis quibusque apud Syros scriptoribus, in primis Andrea Masio, collecta,[8] de Kaspar Waser i Andreas Masius.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Variae lectiones et annotatiunculae, quibus Thargum, id est Chaldaica paraphrasis infinitis in locis illustratur et emendatur.[9]
  • Specimen Characterum Arabicorum.[10]
  • Lexicon arabicum.[11]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Històricament pertanyent al Comtat de Flandes, que fou progressivament annexionat per França.
  2. Voet 1969-72: p. 116.
  3. Degeorge 1878: Documents p. 25.
  4. Edició → Tot Leyden : Inde Druckerye van Christoffel Plantijn, by François van Raphelinghen, 1586.
  5. Edició → Leydae : Apud Franciscus Raphelengium, 1588.
  6. Edició → Lugduni Batauorum [Leiden] : excudebat Franciscus Raphelengius, 1589.
  7. Edició → Lugduni Batavorum [Leiden] : Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1591.
  8. Edició → Lugduni Batavorum [Leiden] : Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1593.
  9. Edició → Antuerpiae : Excudebat Christophorus Plantinus, Archipypographus Regius, 1572.
  10. Edició] → Lugduni Batavorum [Leiden] : Officinae Plantinianae, 1595.
  11. Edició → Leidae : Ex officina auctoris, 1613.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]